4 de març 2018

les maleïdes allaus, un apunt personal

Els darrers dies s'han produït accidents per allaus, alguns amb conseqüències fatals. Una pena.

http://www.icgc.cat/Ciutada/Explora-Catalunya/Allaus/Butlleti-de-Perill-d-Allaus-BPA/Escala-europea-de-Perill-d-Allaus

La probabilitat de patir un accident per allau fent esquí de muntanya mai és nul·la però segurament hi ha molts elements que ens poden ajudar a evitar-les o a minimitzar-ne les conseqüències:

- la formació
- la prevenció
- el material (DVA, pala, sonda, airbag...)
- la preparació de l'activitat
- el coneixement del terreny
- la condició física
- el grup
- la informació (de la meteo, del BPA,....)
- l'experiència (però compte, les allaus no distingeixen experts i no experts!)
- i molts més factors...

Si escric aquestes línies, segurament matisables i que un professional de la neu podria exposar millor, és perquè em treu de polleguera com es frivolitza sobre les allaus en alguns mitjans i quan de paternalisme i prohibicions fan d'altres, criminalitzant directe o indirectament els que sortim a la muntanya. D'acord, a pistes cal avisar dels perills de fer "fora pista", però se'ns posa a tots dins el mateix sac, i si mai es produeix un accident, a més de patir-lo encara ens acusaran de negligents!

Dos exemples contraposats del que s'ha pogut llegir aquests dies a twitter (a la tele i la radio disbarats pitjors), l'un 'prohibint', l'altre, en canvi, molt millor, demanant precaució i el més important, enllaçant amb el BPA:


Per contextualitzar, l'un era amb "4" i per a Andorra (amb accidents fatals previs), i l'altre amb "3" per al Pirineu Català. Crec que l'índex de perill "4" de l'Escala Europea de Perill d'Allaus NO justifica demanar NO fer sortides a la muntanya. Arrel de missatges com aquest, altres tuits i talls a TV i ràdio no han parat de repetir el mantra, contribuint a estereotipar erròneament l'homus cegesquiador. Cal dir a més a més que l'evolució divendres ja es preveia a 2/3 i així s'ha confirmat:

http://www.meteofrance.com/previsions-meteo-montagne/bulletin-avalanches/andorre/opp71
Aprofito també per fer autocrítica... fem sempre la prova de l'ARVA? repetim sovint pàctiques de com actuar en cas d'accident? tots els que participen d'una sortida ens hem llegit el darrer BPA, no només l'índex de perill? i l'evolució del mantell els dies i setmanes anteriors... l'hem seguit o sols la mirada ràpida del dia abans?

Perdoneu però algú ho havia de dir...
Bones traces, i segures!

8 comentaris:

Dimas ha dit...

Alguna recomanació per comprar un kit de arva, pala i sonda per aquells que hi anem 4/5 cops l'any i tampoc ens cal el millor material, però si que sigui fàcil d'utilitzar?

Jaume J ha dit...

Crec que l’elecció del material en aquest cas no té res a veure amb la freqüència que surts a la muntanya. De fet ni que hi anessis només un cop a la vida, si aquell cop fos amb mi voldria que el material que portessis el sapiguessis utilizar. Dit això, cal defugir del material minimalista: no sempre és així, però pales lleugeres o petites poden (no sempre) ser més fràgils i tenir menys capacitat per moure neu. Així que una bona pala d’alumini, gran i amb pal extensible, será sempre una inversió. En quant al DVA hi ha moltes comparatives fetes per professionals a internet. Personalment, i tot i que no són ni els models més moderns ni amb més funcions, tant la gama DSP de PIEPS com els models de MAMMUT ofereixen altres prestacions i us més o menys intuitiu (que cal practicar!) i per no ser els models més recents poden trobar-se a millor preu.

Ricard Martínez ha dit...

Oportú el post. I entre les dificultats que hi ha per divulgar està el fet que és un tema molt minoritari que es divulga per grans mitjans de comunicació...

Montse ha dit...

Jaume, molt d'acord amb el teu apunt. Els 5 graus de l'Escala de Perill d'Allaus signifiquen una combinació de probabilitat i de mida d'allaus. És imprescindible que tots entenguem molt bé l'Escala: pel seu correcte ús en una predicció, per la seva correcta interpretació en un BPA a l'hora de preparar una sortida, i per la seva correcta comunicació a l'hora de fer difusió pública. Amb grau de perill 4, encara és possible plantejar fer activitat a la muntanya escollint terreny simple i evitant zones d'arribada d'allaus. De la mateixa manera, que amb graus de perill 1 o 2, no vol dir que no es puguin produir allaus, si no que la probabilitat i les conseqüències d'aquestes allaus són més baixes. El grau de perill 3 és en el que estadísticament es produeixen més accidents, ja que la inestabilitat de la neu és ja considerable però encara no és un grau de perill en que es renuncia fer activitats més enllà que excursions tranquil·les en terreny de poca exposició. També és molt interessant remarcar que és molt important entendre la diferència entre el perill i el risc d'allaus (molt sovint termes que s'usen com a sinònims però que no ho són): risc=perillxvulnerabilitatxexposició. I per últim, insistir en el fet que els bons hàbits de seguretat en terreny d'allaus (informació, formació, equip i material de seguretat, circulació de baix risc, etc...) és el conjunt de tot allò que podem i hem de fer sempre sense restriccions, perquè no depenen del perill d'allaus que hi hagi aquell dia... però sí que ens ajudaran a reduir el risc d'allaus! bones i segures traces!

Jaume J ha dit...

Gràcies Montse! i si, molt interessant comprendre diferència entre risc i perill.

Berta ha dit...

Molt bon post i comentaris!

enric faura ha dit...

Molt pertinents les observacions. Els mitjans generalistes ho barregen tot, els especialitzats haurien de ser més rigorosos.
La formació, experiència, material, informació i bon criteri són bàsics, però no ens enganyem, hi ha sempre un percentatge d'aleatorietat que mai no podrem controlar absolutament i hem de tenir clar al risc al que ens exposem. A partir d'aquí cadascú ha de ser absolutament lliure per prendre decisions.

Mercè B. ha dit...

Moltes gràcies pel post i per activar les precaucions que no hem mai d'oblidar!