27 de set. 2017

el vídeo dels dimecres... sí

(vídeo que circula per WatsApp de Joan Marc, a qui no hem trobat per demanar-li permís per a publicar-lo, i al que felicitem! i gràcies Núria per compartir-lo) 

4 de set. 2017

New Zealand, esquiant a Te Ika a Maui

els volcans de l'Illa del Nord - 17 d'agost a 2 de setembre de 2017


Taranaki 2518m
Probablement Nova Zelanda (Aotearoa en maori) és allò que més s'assembla al paradís. Tornar-hi deu anys després i quedar tant o més sorprès que llavors passa perquè és un lloc especial, exuberant, verge, pur, immens, verd, muntanyós, viu...
Ngauruhoe des del Tongariro
L'illa del sud ja la coneixia i ens concentrem en l'illa del nord (en realitat l'arxipèlag té nou illes, però acostumem a parlar només de les dos grans illes, la del sud i la del nord ("Te Ika a Maui" en maori).

En aquesta illa les possibilitats per l'esquí són més limitades que a l'lla del sud i es concentren en un volcà aïllat, el Taranaki 2518m (o Mont Egmont), i en el Parc Nacional de Tongariro amb tres volcans esquiables: Ruapehu 2797m, amb cims secundaris al voltant del cràter i esquiable pels "quatre" costats; Ngauruhoe 2287m i el Tongariro 1967m.
Taranaki 2518m
Hi ha altres serralades menors que no superen els 1700m (Ruahine o Tararua) i que només són esquiables després de nevades importants en cota baixa. L'altra característica dels volcans d'aquesta illa és que són cims aïllats i estan exposats a vents forts, canvis de temps sobtats, i tenen pendents moderats amb glaç viu.
Wakapapaiti Glacier, al Ruapehu
Els vesants més esquiables a l'agost són les cares nord, assolellades, i la neu l'hem trobat amb gruix suficient a partir de 1500-1600m.

El BPA que publiquen està molt detallat i cal seguir-lo més que mai: un dia podia ser 4 per allaus de fusió (pluja fins el cim) i dos dies després podia ser 1 per mantell totalment gelat. Pendents doncs de la neu, hem pogut aprofitar les finestres per fer tots quatre volcans:



Mt Ruapehu, punta Paretetaitonga 2751m, el volcà més actiu, 18/08/2017

Des del poble d'Iwikau a 1620m, pistes d'esquí de Whakapapa, +/-1100m; F, PD darrers 50m,**, S2; 4-5h.


Les sensacions de primer dia d'esquí de la temporada amb bon temps afegit i neu des de l'autocaravana són un regal per començar l'aventura!

Som a la cara nord de la muntanya, el cel és blau i ja llisquem sobre els esquís. Hi ha força neu des del parking, a 1620m, i podem deixar les pistes a l'esquerra i progressar per terreny verge en un entorn molt diferent del que estem acostumats a Pirineus o Alps. A trams ens cal posar ganivetes però sense majors problemes arribem al limit superior de l'estació, a 2320m, tancat i tot per nosaltres, fent la volta per la cara NO.

Entrem a l'anomenat Wakapapaiti Glacier al·lucinant amb les vistes: el volcà Ngauruhoe que ens crida, el Taranaki llunyà però impresionant i gran part de l'illa als peus..

A 2730m arribem al coll i se'ns apareix el cràter, ens hi acostem en baixada i tornem a pujar al coll, per atacar la Punta Paretetaitonga de 2751m, deixant la punta més alta, Tahurangi, de 2797m (massa llunyana). Els darrers metres són amb grampons per pendent fort i des de dalt les vistes i sensacions, excepcionals.

El descens és molt bo amb neu dura primer, i primavera al punt després, fins al parking.





Taranaki / Mont Egmont 2518m, el volcà gelat, 21/08(intent) i 23/08/2017(cim)

Des del North Egmont National Parc Visitor Center 960m, +/-1550m; D, S4, ***; 8-9h



Atrets per la forma, fins i tot un punt obsessionats per pujar-lo... També un pel més difícil que no sembla donades les condicions de neu molt dura entre 1700 i 2300m.

I alhora exigent i dur per les distàncies i desnivell a recórrer: cal traginar esquís a l'esquena 600m de desnivell (1,5h) que fem dos cops: el dia 21 boirós i fred i el dia de cim.

Grans contrastos en aquest volcà, vegetació "tropical" en l'aproximació fins el Tahurangi Lodge (refugi tancat), i pendents forts de neu dura i gel que es van redreçant amb pendents de fins 40-45graus.

La part final més dreta però en neu fàcil de gramponar, arribant al punt més alt, de "Sharks Tooth", més que contents. Molta prudència a la baixada, només esquiant entre les cotes 2400 i 1900m.





Ngauruhoe 2287m i Tongariro 1967m, el fi de festa, 25/08/2017

Des de parking Mangatepopo 1100m, +/-1550m; F, S3,***; 8h

Altra cop l'atracció! i és que el Ngauruhoe és un volcà que et demana que l'esquiïs!
Cràter sud del Tongariro pujant al Ngauruhoe
Avui compartim punt de sortida amb força gent que abrigada i amb grampons es disposa a fer una de les caminades més famoses de l'illa: "The Tongariro Alpine Crossing". I és que el camí s'ho val per l'entorn desèrtic, volcànic, com si caminessis per la superfície de la lluna. A 1659m arribem al Cràter Sud i ja podem calçar esquís i pujar fent zigazagues pel pendent NO del volcà (30 graus).
Cràter del Ngauruhoe
Només posem grampons al darrer tram, una mica més dret i amb neu descomposta entre fumaroles i olor a sofre.

Satisfacció en arribar al cràter, molt escènic, i una traça vella em tenta a baixar esquiant fins el fons, i després completar la volta al cràter amb el somriure d'haver fet una petita entremaliadura:




Volcà Mt Ngauruhoe 2287m - descens cràter 25/08/2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.



De nou a les faldes del volcà, rapidíssim descens fins al cràter sud, amb prou forces i ambició per pujar al Tongariro per la seva aresta sud.

Hi arribem a les tres de la tarda amb aquella llum d'hivern dels grans dies, i ja tot és baixada.... i guardar els esquís, però només 2 o 3 mesos!


... i el que queda de viatge ja és una altra història, amb 16 dies i 3500qm recorreguts i una illa per descobrir on, segurament, hi tornarem.

Bones traces!