12 de jul. 2017

el vídeo dels dimecres... Voltair (airbag amb bateria)

(airbag d'Arc'teryx, sense cartutx de gas, amb bateria com el JetForce, tot esperant novetats més econòmiques...). Més info

11 de juny 2017

Travessa dels Pirineus amb esquís de mar a mar, 14/02 a 15/04/2017

Hola,

Aquest hivern passat del 14 de febrer fins al 15 d'abril vaig creuar els Pirineus amb esquís. També les parts no innivades.
Vaig estar pel Pirineu 60 dies, seixanta dies que no oblidaré mai.
Sant Quirze de Colera primers dies de la travessa
Us faig un breu resum:
Uns primers dies de pluja i boira pel Pirineu oriental fins que vaig arribar a l'alçada del Canigó on un company em va portar tot el material necessari per mourem per la neu.
Any bo de neu en aquesta zona sempre ventada pel torb. Fred i vent, juntament amb dies de sol.
Refugi pla de Guillem segon dia de neu. Vaig haver de fer un forat per entrar.
Continuo fins a la Cerdanya, Puigmal i avall  cap a Bulloses, d'aquí direcció Ariège i AND on en passo quatre dies per mal temps.
Al refugi de Sorteny. Cauen 50 cm de neu a cotes altes

Dipòsits amagats de camí al refugi de la Vallferrera
Una vegada creuat el principat segueixo la travessa pel Pallars on gaudeixo de bona neu i bon temps m'aturo dos dies per gaudir del refu d'Airoto i seguim fins a la Vall d'Aran on em retrobo amb amics. Aquí m'acompanyen durant dues etapes. Ja som a les portes de l'Aragó. Entro per la vall de Mulleres no absenta de purgues d'allaus, sort que vaig acompanyat.

Refugi d'Airoto
Del port de la Bonaigua cap a Saboredo per la vall de Ruda
Refugi de Saboredo ben acompanyat del meu amic Carles

Arribem a la refu de la Renclusa on passo dues nits per poder coronar el cim més alt de la serralada. Una esquiada i un dia per emmarcar.


Cim de l'Aneto

Ja som a l'equador de la travessa, seguim fent etapes passant per refugis i mirar d'arribar a l'oest.
Arribo a Viadós on no trobo neu. Torno a plantejar l'etapa següent per arribar a Bielsa amb neu buscant cares nords. Arribem a Urdiceto. Estem en ple rovell de l'ou.
Passo per darrere de Piu Engaly i cap a Gavarnie. Arriba mal temps i decideixo passa a l'Aragó per si de cas. Un cop passat el coll de Bujaruelo no sense fer malabarismes per evitar allaus arribem al refugi de Bujaruelo on m'aturo per mal temps quatre dies. Aquí l'espera se'm fa difícil, ganes de plegar i deixar-ho córrer però per sort la meva companya i els bons amics em fan desistir de la idea i segueixo. Cap França de nou. Una nit al refugi Wallon i com nou.
Ja queda menys, Portalet, Somport són els dos port de muntanya que em queden per arribar als Pirineus més occidentals.
Una altra vegada el mal temps aquest cop per això m'enganxa en un lloc que estic molt bé i sol, ben sol durant tres dies.

Arribant al Mallo de las Foyas
Arribo al final de la travessa amb esquís, ja sóc a prop de l'Ori. No trobo neu per anar amb esquís, els abandono al coll de Larrau, d'aquí en endavant a peu sense ells. El primer dia sense els meus companys de viatge, botes, esquís i altres utillatges per la neu se'm fa estrany. Tinc la sensació de començar unes vacances. El blanc desapareix per deixar pas el verd i altres colors de la primavera.
La resta d'etapes vaig fent, sempre per la banda francesa on dormir és més econòmic i també em permet practicar el francès.
Cap d'Higuer Hondarribi. Final de trajecte.
Cinc cèntims més

El 29 del 6 del 2016 li vaig escriure un correu al Jaume per demanar-li els contactes dels companys que varen realitzar la TPE l'any 2009. Ja que jo tenia la intenció de realitzar-la aquest 2017. Realitzant també les parts no innivades del Pirineu.


Doncs ara que sóc a casa volia donar-li les gràcies al Jaume per haver-me passat el contacte del Carles (he guanyat un amic).


I al Carles, ja que des del primer moment em va donar suport i ajuda en el que calgués, en la logística i durant la travessa. Passant-me informació i aconsellant-me itineraris. Penseu que la travessa l'he realitzat tot sol.
Vàrem triar uns itineraris pensant en què la realitzava una sola persona sense companyia.
Doncs això. Gràcies, moltes gràcies a tots.

Han estat 60 dies de gaudir del Pirineu i de la natura de la forma més apassionant i intensa possible. Hi ha hagut dies de tot. Evidentment. Però només dir que la TPE ha deixat una marca dins meu que no oblidaré mai.
He hagut de preparar moltes coses per logística. També he passat i han passat més coses. I moltes anècdotes però no volia fer un escrit massa llarg. 
Salut companyes i companys amants del Pirineu i la neu. Oscar


Al poble em van demanar que fes una xerrada per explica la travessa

7 de juny 2017

el vídeo dels dimecres... Botntinden (i un gadget)

Esquí de muntanya estiuenc a la segona glacera més gran de Noruega, i gadget que monitoritza track, velocitat, i més alhora que captura la imatge...

31 de maig 2017

el vídeo dels dimecres... balanç cegesqui

la "temporada" s'ha acabat o no s'ha acabat? el concepte "temporada" és vàlid en l'esquí de muntanya? en el nostre hemisferi, per aquestes dates, la neu cada cop és més lluny i més alta, però els esquiadors de muntanya estem de sort i quan la qualitat o la distància on és la neu no ens compensa prou, ja acostumen a faltar menys dies per tornar-la a gaudir que dies fa que esquiem... Vaja, que l'hivern ja és més a prop que ahir!

Bon moment, doncs, per fer balanç a cegesqui: des del passat més de novembre s'han publicat 114 entrades al bloc:
  • 27 vídeos dels dimecres
  • 76 piulades de cims i travesses a Pirineus, Alps i muntanyes més llunyanes.
  • 11 posts de formació, opinó o altres
Les estadístiques de Google, diuen que les visites ("nombre de pàgines visualitzades" de cegesqui) han augmentat al 2017: entre 22.000 i 30.000 visites mensuals, mentre que en anys anteriors no es superàven les 16.000:

En quant al públic, el 72% és de la península i el 28% de fora (un 11% d'EEUU, un 10% de França i % menors d'Alemanya, Rússia, Xina, Andorra, Noruega o Regne Unit):

Els "videos dels dimecres", curiosament, generen el triple de visites al bloc que les piulades. En canvi tenen poca interacció amb només 2,2 comentaris de mitja (5,5 a les piulades).

25 cegesquiadors/es han estat actius al bloc i són els autors de les 76 piulades:
  • 9 cegesquiadors/es amb 1 piulada (el 11,8% de les piulades)
  • 9 amb 2 o 3 piulades (el 26,3% de les piulades)
  • 3 amb 4 o 5 piulades (el 18,4% de les piulades)
  • 4 amb 6 o més piulades (el 43,4% de les piulades)
A tots ells gràcies per fer possible cegesqui, no tant per la quantitat sinó pel "simple" fet de piular, cadascú a la seva manera compartint informació, fotos i vídeos, i sempre amb passió per l'esquí de muntanya i esperit cegesqui!

Com el nou vídeo de la Secció d'Esquí del Club Excursionista de Gràcia , que ja està publicat:


Bones traces!!!

30 de maig 2017

Aneto 3404 pel corredor Estasen de pujada i de baixada, 28 de maig de 2017


Flanqueig després del Portillon Superior
Inici equivalent al ritual d'en Jaume: bivac a Besurta, matinada, Portillon, gelera i a partir d'aquí canvio el guió de l'anterior piulada. Soc al coll de Corones i mentre poso esquís a la motxilla per baixar a l'altre banda del coll, veig un helicòpter de rescat que va directe cap a l'entrada del corredor Estasen, on sembla que hi ha hagut un accident. Hi ha gent a mig flanqueig entre el coll i el corredor esperant, em dirigeixo cap a ells mentre l'helicòpter fa viatges deixant rescatadors i recollint ferits. Em diuen que hi ha hagut un esllavissada de pedres al corredor i que hi ha tres ferits, esperem que es recuperin aviat. Una cordada de dos que diu que ja duen una hora esperant a veure si s'acaba el rescat, decideixen girar cua i anar cap al Coll de Corones per fer l'Aneto per la normal. Als pocs minuts d'arribar a on s'espera la gent, l'helicòpter recull els darrers rescatadors i torna la calma al circ de Corones.
Corredor Estasen, la branca esquerra queda mig amagada darrera l'esperó de roca que baixa del cim.
I ara que faig? Vinc un altre dia en que podria haver una altra esllavissada? O penso que si hi ha hagut un esllavissada fa una estona, no n'hi haurà un altre de seguida. Em decideixo per la segona opció i enfilo cap a la base de corredor, tot i ser l'últim en arribar, ningú em discuteix el voler anar el primer, trec el cap pel corredor i sembla en prou bon estat per pujar-hi. Enfilo la primera secció del corredor gas a fondo per minimitzar el temps d'exposició a la zona de possibles esllavissades. El primer terç del corredor té una cinglera de roca just a sobre i té tota la pinta de ser el lloc d'on han caigut les pedres. M'ho confirma el fet que quan el corredor gira a la dreta, just a l'alçada de la cinglera, la traça de pujada és perfectament marcada cosa que no passava sota la cinglera. Afluixo el ritme a partir d'ara.
Branca esquerra i branca dreta, Petit Black és la canal estreta del mig
Al darrer terç del corredor enfilo la branca dreta, obrint traça per neu a trams dura a trams crosta, mai l'havia pujada abans i així m'acosto a l'agulla Escudier (3115), punta secundaria de l'Aneto que tenia pendent, coses de ser col·leccionista de tresmils. Desgrimpo la branca dreta i pujo per la Petit Black, curta i estreta canal entre les dues branques de l'Estasen que mena a l'Agulla Daviu (3350). La resta de cordades que esperaven al flanqueig, pugen per la clàssica branca esquerra algunes i per la Petit Black d'altres.
Aneto des d'Agulla Escudier
Segueixo pujant cap a l'Aneto sense tenir molt clar per on baixaré, arribo al cim i no fa calor, fa una mica de vent fresc i fa sol però velat per núvols alts. El meu objectiu d'avui no és l'Aneto, és baixar el corredor esquiant!
Però no tinc clar que la neu s'acabi estovant. M'estic una hora i mitja al cim, mirant el paisatge, alimentant-me, saludant pirineistes, assabentant-me per whatsapp que el Kilian ha repetit l'Everest, arribo a tenir 3 mòbils a la butxaca d'un grup d'Igualada que volen moltes fotos i vaig preguntant a tothom que ve de l'Estasen, si la neu s'ha estovat i em van dient que no.

Pas de Mahoma embussat, puja gent per Barrancs, baixo a mirar si s'ha estovat la neu del corredor? Si no s'ha estovat hauré de tornar a pujar al cim. I finalment al cap d'una hora i mitja, arriba un grup de tres esquiadors que venen de l'Estasen i em diuen que està tova! És el moment! Agafo el trastos i baixo a peu cap a la sortida del corredor. Comprovo que la neu està prou tova, calço esquís, cordo botes, motxilla ben col·locada i enfilo corredor avall. Està al punt! Que bé!


Vaig encadenant girs, faig un parada per fer algunes fotos i entro a la zona que té la cinglera a sobre, intento baixar el més ràpid possible en aquest tram però mantenint el control, algunes pedres al tram estret dificulten una mica el pas, faig un últim gir just abans de les roques de la dreta orogràfica, allà on s'acaba el corredor, per no perdre alçada i flanquejar cap el coll de Corones, amb l'impuls dels darrers metres i remant una mica, faig tot el flanqueig. Se m'ha fet curt, jo volia esquiar més! Però ha estat molt bé i he gaudit molt del descens!


En aquesta ocasió s'ha complert allò de que a la tercera va la vençuda, aquest era el meu tercer intent de baixar l'Estasen, els altres dos cops les condicions no eren bones, neu dura en un intent, boira i horari en l'altre i vam haver de deixar-ho estar. Del primer intent hi ha piulada a http://cegesqui.blogspot.com/2013/05/aneto-3404m-per-lestasen-des-de-cabana.html

Remunto al coll de Corones i em trobo de nou el grup d'igualadines i igualadins, em diuen que estan esperant uns companys que han anat a l'Estasen i que no en saben res d'ells. Els pregunto: Anaven tres? L'últim anava de vermell? Respostes afirmatives! Els igualadins que pujaven m'han donat informació clau per mi i jo els hi dono als que els esperen, ni fet expressament! Tant d'esperar s'ha fet tard, objectiu aconseguit però esperant que s'estoves la neu del Estasen, s'ha estovat més del compte la que no és a l'Estasen. Que li farem, coses de l'esquí de pendent!

Bones traces!

27 de maig 2017

Aneto 3404m, 27 de maig de 2017

Ritual de casi tots els anys per aquestes dates, amb bivac a Besurta, matinada, Portillons, gelera, Pas de Mahoma i cim... amb descens cap a Aigualluts i fusió amb turistes que pugen a veure el forat i esquiadors que anem de tornada.

Avui més calor que mai i neu sopa al descens tot i el bon horari. Es poden calçar els esquís a cinc minuts de la Renclusa, i en el descens s'arriba a 15' del pla d'Aigualluts, a uns 2100m.


Per cert que avui ha succeït un accident mortal, prop de la Renclusa cap a les 12, quan un noi amb taula de surf ha caigut o la neu ha cedit a un dels torrents que amb molta aigua i força van buidant la gelera per dins. Compte amb els ponts de neu: poc gruix+poc regel+aigua amb molta força... perill!

I és que en molts punts les condicions semblen més de finals de juny que de finals de maig, i als Portillons o al Coll de Corones el gruix del gel sembla que va més de baixa que mai... no és una observació gaire cièntifica, és la sensació en veureu-ho avui i recordar com era fa "uns" anys: caldrà remenar velles diapositives i comparar.

Bones traces!

17 de maig 2017

Néouvielle: neu pols a final de temporada. 13 i 14 de maig

Són les 4:45 del matí quan carregat amb esquis, botes i motxilla em dirigeixo cap el pàrquing, esquivant joves que tot just surten dels locals nocturns, que em miren sense entendre res, quan fa més d’un mes que han tancat la majoria de pistes d’esquí, jo tampoc ho tinc clar: fa calor, la meteo pinta incerta, cosa que potser fa les delícies del Molina, però pels que anem a la muntanya no ens tranquil·litza gaire, tenim la neu a més de 4 hores en cotxe, sense saber a quina cota o en quin estat estarà, o si haurem de carregar gaire temps els esquis a l’esquena; en fi,..., així és la dura vida de l’esquiador de muntanya de finals de temporada.
Després de descartar el Batallaince, per falta de neu, o perquè no veiem on començava la neu, o perquè simplement ja l’havíem fet, decidim apostar per l’Estaragne, sense gaires garanties ni expectatives.

El vídeo de Robert Smith Perera:



Estaragne (3006 m). 1156 metres de desnivell. MBEA – S3/S4.
Ens trobem la “route barré” just al llac d’Oredon, un snowboarder amb un gos ens indica que en 15 minuts trobarem la neu. Així que carregats amb els esquis a la motxilla, comencem a caminar per la carretera que du cap el Cap Long a les 10 del matí, una hora ben tardana si no és que pretens torrar-te durant la pujada i esquiar sobre neu sopa; però el sopar era a les set i teníem temps de sobra...



Trobem la neu a 2079 metres, just on deixes la carretera i comença la vall cap a l’Estaragne. La neu regelada per la pluja i de color marró. Un grup d’esquiadors força gran ja baixa del cim, i veiem que la cosa no pinta tant malament, es veu una lleugera i recent enfarinada, i la traça oberta. Encara farem cim... els ànims de la Berta canvien. 




La ruta discorre per l’esquerra de la vall fent un franqueig a la cota 2500 que en males condicions de neu pot ser un pas compromès. Per sort no era el cas.



Després d’uns 1100 metres de desnivell i pràcticament 3 hores i quart, arribem al cim, on ens trobem amb una parella de basques. Sembla que tenim sort, tota la línia fronterera està ennuvolada, però nosaltres ens mantenim una mica al marge. El vent comença a bufar, traiem pells i cap avall.


La neu, sense ser una meravella, es deixa fer amb una mica d’esforç (mentre no sigui crosta, tot és benvingut). Durant la baixada l’Anna es troba un piolet mig enterrat.





A les 15:00 ja tornem a ser al cotxe, gairebé amb els esquís als peus fins a baix, fent maniobres per una llengua de neu al costat de la carretera.


Abans de tancar-nos al refugi, retornem el piolet a un amic del propietari, un navarrès que encara voltava pel llac d’Oredon, i ens arribem amb cotxe al llac d’Aubert, per tal de veure la ruta del Néouvielle del dia següent.
Al costat d’una furgoneta, ens trobem un individu, que mantindrem en secret el seu anonimat, amb un “picahuevos” grocs, samarreta llarga grisa, bambes i un barret de palla (estil Van Gogh), que sobta, a qui no el coneixien, tant pel seu estil “prêt-a-porter” com per la seva llengua viperina. Està acompanyat d’un altre amic i una amiga que resulta ser coneguda de la Núria.
Tornem al refugi, i s’imposa, després de la dutxa, una cervesa artesana d’Arreau. En plena concentració, jugant al Rumikub, arriba el Carles.
El sopar es composa d’una sopa de verdures, una miqueta d’amanida (bàsicament 4 fulles d’enciam), una pasta amb carn de vedella i de postres una mena de crême brulé amb una galeta; en general, força correcte.
Néouvielle (3091 m). 941 metres de desnivell. BEA – S2/S3.
El despertador sona a tres quarts de sis, i les 6 del matí ja estem davant del pa amb mantega, quatre dits de suc de taronja, té i cafè,... i això és tot amics,... ni un croissant, ni formatge, ni galetes, ni cereals, o Nutella.
Amb la panxa plena del “copiós” esmorzar, pugem amb cotxe fins el pàrquing del llac d’Aubert, on ja hi ha varis grups d’esquiadors preparats per començar la ruta, entre ells els que van perdre el piolet el dia anterior.
A les 7:30 sortim del costat de l’aparcament amb els esquís als peus; creuem el llac pel costat de la presa, que està molt buida, i comencem la pujada, amb el sol ja escalfant-nos. La neu, endurida per la pluja i el fred de la nit, és continua, exceptuant uns 150 metres que ens hem de treure els esquís, abans d’arribar al contrafort del Pic Ramougn (Crête de Barris d’Aubert).

A partir de la cota de 2440 trobem uns 5-10 cm de neu pols nova de la nit, que s’enganxa una mica a la pell, formant pams.


Seguint les traces, i amb una temperatura bastant acceptable, malgrat el sol, arribem a un petit collet dalt del fil carener, al nord del cim, on ens aguarda l’imponent Pic Long i la paret nord-oest de la cresta Trois Conseillers – Turon de Néouvielle.


Ens traiem els esquis, posem grampons, i acabem pujant per la cresta, primer per una rampa de neu i després per grans blocs fins a dalt, en unes escasses 3 hores.


Altra vegada hem tingut sort, la resta de Pirineu es mostra bastant ennuvolat, entreveient-se la bretxa de Roland a la llunyania, mentre que a sobre nostre no hi ha un sòl núvol.


水曜日のビデオ... Sushi Ski Trip

10 de maig 2017

Piulada del tren de Finse, Noruega, 5 a 8/05/2017

Esquí de muntanya a Hordaland i al Parc Nacional de Handangervidda


“és el millor dia de la temporada i potser dels darrers 10 anys!” ens deien els locals tan astorats pel bon temps com de veure dos catalans per allí i amb uns esquís tan amples...

Finse és un llogarret amb “quatre” cases que gira al voltant de l’estació de tren més alta de Noruega, a 1222m, a la regió de Hordaland limítrof amb el Parc nacional d’Handangevidda, al sud de Noruega.

Sense carretera d'accés, el tren és el mitjà per arribar-hi (a 169qm i 2h20’ de Bergen, i a 302qm i 5h d’Oslo). Les ganes venien de lluny per ser un lloc remot, per la latitud, pel paisatge blanc i muntanyes desconegudes i sobretot per poder-hi anar amb tren.

A part d’un hotel (“Finse 1222” a la mateixa estació) hi ha el refugi Finsehytta de la DNT (Den Norske Turistforening). Aquest refugi és a 300m en esquís de l’estació, a 1223m, molt acollidor, amb lloc per 162 persones, gastronomia espectacular i abundant ... i car com casi tot a Noruega (paga la pena fer-se membre de la DNT pels descomptes a aquest refugi i accés als lliures). L’allotjament és només en pensió completa i al canvi ve a costar 90€/dia (inclou àpats tipus bufet lliure, entrepans per dinar, termos, i dutxa).

AVIS: abans de seguir llegint i que us vinguin ganes d’anar-hi, dos aspectes a conèixer que fan que casi mai sigui un bon destí per l’esquí de muntanya:
  1. Aquí els dies de sol a l’hivern i primavera són comptats i tres de seguits és un miracle: sinó neva o hi ha boira hi fa vent que acostuma a ser fort... i ens han tocat els tres seguits de bon temps amb només una estona curta de 4 estacions diumenge fins que el vent ha deixat el cel ras de nou, molta sort!
  2. Les distàncies són llargues i els pendents suaus. Només quan la neu és dura o dura-primavera és abordable una progressió ràpida igual que la que els locals fan amb esquís de fons o cross-country (la majoria també fan servir pells de foca). És llavors quan a més de fer els recorreguts que marquen amb branques de bedoll, dóna temps per atacar els cims que hi són i gaudir alhora de curts però bons descensos.
els vents d'oest són els dominants
Resum de l’escapada:



Divendres 5 de maig de 2017: Vol BCN (8am) – Bergen (11:20am) – turisme – tren Bergen (4:00pm) – Finse (6:20pm) – Ref.Finsehytta – sopar (7:00pm) – sortida de vespre fins la posta de sol a quarts d’onze.

Dissabte 6: Volta a la gelera de Hardangerjøkulen, 22qm fins el seu punt més alt 1863m.

Diumenge 7: Travessa circular cap al nord fins a Klemsbu i tres cims. Sopar i esperar el tren que ve de matinada.

Dilluns 8: tren de Finse (1:38am) a Oslo (6:25am en cabina amb lliteres) – turisme i vol de tornada a BCN al vespre.

La cuita al sol de postres


Punt 1397m 2,5km al sud de Finse
+/-250m; F, S1, *, 2h (en mode passeig i fent fotos...)

Divendres a quarts de 9, després de sopar, el sol encara ho il·lumina tot i les ganes ens poden. Ens dirigim al sud, creuant el llac gelat, i abans de que es pongui el sol cerquem el turó més proper per fer una bona baixada. Un parell de perdius blanques i posta màgica sobre els esquís a quarts d’onze de la “nit”!


Gran festa a la gelera Hardangerjøkulen 1863m

+/-850m, 22qm; F, S1, *** (per la llargada; preveure GPS en cas de boira o mal temps)

Avui potser fem l’itinerari 200 persones. Sembla ser el millor dia en molt de temps i es veu a les cares de la gent: pugen més ràpid que nosaltres, amb esquís prims i lleugers, però recuperarem terreny en el descens.

L’itinerari, sempre marcat per branques de bedoll, comença cap al sud creuant el llac. En un parell de quilòmetres posem pells i entrem a la gelera. La traça es va recargolant per uns paratges preciosos i es creuen dos refugis del DNT, lliures i en molt bon estat: l’Appelsinhytta a 1380m i el Jøkulhytta a 1780m, a tocar del punt més alt.
Refugi Jøkulhytta, 1780m
Tothom està content i es presta a salutacions i mirades de complicitat en una cursa per arribar no més ràpids sinó més satisfets. La temperatura convida (als noruecs) a treure’s la samarreta!

Sense problemes arribem al punt més alt, 1863m, avui lloc de “pícnic” per molts. Llavors venen 4 quilòmetres planers on no es perd pràcticament alçada per creuar la part alta de la glacera d’est a oest. A la cota 1800m s’inicia el descens i fem tres bones pales i una remada final fins a Finse de 4qm.

Ni fet expressament, al refugi elaboren cervesa pròpia de quatre tipus diferents que cal anar provant i allargar així l’estat d’èxtasi del dia, rodó.


Volta circular i triplet a Klemsbu

+/-1100m, 25qm; 9h; F, S2, *** (per la llargada i múltiples canvis de pells i orientacions)
Refugi Klemsbu, 1600m
Està tapadot i descartem pujar al Finsehutten, molt proper. En direcció nord remuntem 6qm fins al refugi de Klemsbu a mesura que entra el vent i va escampant les nuvolades.

Queda un dia radiant i abans d’entrar a fer un cafè al refugi pugem al Sankt Pål de 1695m, excel·lent mirador. Enlloc de baixar pel mateix camí veiem un cim a l’est molt atractiu. L’ubiquem al mapa i hi anem baixant uns 200m per tornar a posar pells i amunt. Toca fer alguna volta maria fins la punta 1728m del Flakavas. El descens és bo i arribem per una altra banda a Klemsbu.

Tot i ser lliure, els caps de setmana una colla l’obre i hi ven menjars i begudes. A més, et surten a rebre amb efusives salutacions i xocolatines i no te’n pots estar d’entrar. De seguida comença la conversa molt repetida aquests dies : “d’on sou?”, “ah!!! Barcelona!!!” i vinga a parlar d’això i d’allò.... Sortim amb una dosi extra de cafeïna i amb un objectiu triat sobre el mapa: el Kyrkjedørsnuten 1790m.


Són uns quants quilòmetres més abans no hi arribem a quarts de cinc, però l'excursió s'ho val, especialment pel paratge que envolta el llac Flakavatnet, gelat i que creuem.

Tant la pujada com el descens són potser el més vertical d'aquests dies de reptes horitzontals i quedem encantats. Després de la pala somital venen unes llomades que en suau descens orientat a sud i abocats a la gelera de Hardangerjøkulen, immensa, ens duen a Finse.

Enmig del blanc casi infinit aprenem que no som els viatgers, som el viatge que es viatja...

Bones traces!!!