8 de des. 2017

Bigorra

 6 i 7 de desembre de 2017




Fem una breu escapada de 2 dies per la zona de la Haute Bigorre. Tota la primera línea de muntanyes ha rebut força neu amb l'episodi del passat dissabte. Trobem bones condicions, sobretot amb neu pols en obagues, incloses fins i tot algunes E i O. Solanes més transformades, amb alguna mica de crosta en funció de l'hora, alçada i inclinació. Les muntanyes més properes a la frontera es veuen més pelades i rocoses, com era d'esperar. Ens regalem dos bons dies d'esquí, amb molt bons descensos, i la descoberta positiva de l'obaga d'Hautacam, que encara no havíem visitat i ens ha agrada molt.



Pic de Léviste (2.463 m) ***
Soum de Lascours (2.485 m) **
7/8h, +1.750m, S3

Arribem amb el cotxe fins al Coll de Tramassel (1.615m) i amb pells treiem el cap dalt del Pic de Moulata. Hi ha neu i traça en el llarg flanqueig cap a la cabana de Picoulet i el Llac d'Isaby, però no suficient per baixar esquiant fins al fons del barranc. Hi han traces dels dies anteriors en tot l'itinerari, però comptades. Enfilem cap al Lac des Plagnous i la Grande Estibère seguint traces d'un grup que ens precedeix. Poc abans d'arribar a la cabana (1.923m - no surt al mapa IGN), decidim dirigir-nos primer cap al Pic de Léviste on avui hem estat sols. Pujada cómoda fins la base del coll. Neu ventada en el darrer tram més pendent sota el coll i crosta vitrificada aflorant en els darrers metres de sortida. Seguim sempre amb esquís cap al NO pel vessant solà de l'aresta traçant per neu primavera. Descens pel mateix itinerari fins a la cabana amagada sota una gran roca al pla de la Grande Estibère. Neu pols de bon esquiar i pales amples per triar i remenar.



Calcem pells de nou i encarem ara cap al Soum de Lascours. Aprofitem la traça per guanyar alçada cómodament en direcció Est. Itinerari menys exigent que l'anterior que es fa amb esquís als peus fins al cim sense més dificultats. Excel·lent descens fins al Lac d'Isaby per bona neu. Només ens cal parar atenció en el darrer tram per sota del Lac des Plagnous per no rascar cap pedra. Llarg flanqueig en lleuger ascens des del Lac d'Isaby per retornar fins al cotxe (a més d'un segur que se li fa llarg).



Pic du Midi de Bigorra (2.875m)
Circular per Aube i Coll d'Oncet.
6h, +1.700m, S3,***



Dia més enteranyinat que l'anterior, amb núvols alts i ressol tímid, que a estones arriba a escalfar. Sortim de l'aparcament de Tournaboup, l'estació de Barèges ja és oberta. Remuntem la vall seguint la carretara tallada que mena al Tourmalet fins al revolt a 1.630m. Remuntem pel marge esquerre la vall de Aoube/Auda que s'eleva cap al Nord. A partir d'aquí estem ja sols. La darrera pala per arribar al Col d'Oncet (2.544 m) és sostinguda i llarga. Primer descens orientat a E fins al Llac l'Oncet (2.254 m). Encara trobem bona neu buscant les pales més obagues de la dreta.




Pells de nou i cap al Midi de Bigorra. Per sobre del Col de Sencours, neu transformada i traces abundants. Els darrers 200m més regelats i endurits, però encara es passa bé sense ganivetes. Tants cops que l'hem vist i és el primer cop que visito el Midi de Bigorra (2.875 m). Mai havia tingut especial interès en anar-hi sabedor del que trobaria un cop a dalt .Vistes superbes a l'horitzó, s'hi obvies el que tens més aprop. Cim aconsellat pels qui pateixin astigmatisme, contraindicat a miops. Descens variat, supervivència primer, pols a sobre i a sota del Llac d'Oncet, i lleugerament encrostada fins arribar a l'estació. Darrer tram per pistes fins al cotxe.


Bones traces de llibertat 2017/18
Pito, Marc, Montse i Carles



13 de nov. 2017

Projecció de 3 pel.licules (2 back country i Vasaloppet 90 qm esqui de fons)

Ara que han caigut les primeres neus, un grupet de socis de la secció que fem esqui de fons hem quedat amb el nostre amic  Francesc Monsonís, soci del CEC, perque ens passi dues pel.licules seves que han rebut el premi especial de muntanya Jordi Pons. La travessa en modalitat back country  al Parc Nacional Urho Kekkonen de Finlandia i l'altre d'esquí de fons a Suecia. I una projecció de la la Volta al Capcir amb esquis de back country. 
La projecció es farà el proper 21 de novembre a 2/4 de nou a la sala d'actes del Club.





Miquel Fabró

12 de nov. 2017

Pic de Ginebre 2382m, 12/11/2017

Tornem a pujar al Pirineu, amb sort diferent que el dia abans al Serembarre: dia radiant tot i el vendaval al cim, però neu molt escadussera, només suficient per trampejar en l'ascens i fer una baixada de subsistència.
Tribuna i Roc Blanc es comencen a tapar, noves nevades a partir de la tarda!

Es veu més neu al nord, cap al Donasà, i fins i tot dalt de Madres... vindran més nevades i la base ja la tenim.


Trobarem a faltar aquests dies sense bullici d'esquiadors de pista, sense cotxes i casi sols a la muntanya, amb més cèrvols que persones...



Pic de Ginebre 2382m des de Puigvalador 1700m (potser tancada aquest any; info)
+/-680m; F, *, S1, 3h



Bones traces, el Capcir serà sempre nostre!

Andrea, Manel, Ricard i Jaume

11 de nov. 2017

Traces de tardor a l'Arièja: Pic de Serembarre 1851m 11/11/2017

Els avellaners encara vesteixen fulles, però la neu ja ha arribat i ens deixa obrir noves traces, una temporada més!

Matinal de descoberta i per a col·leccionistes que ha resultat ser bona opció per a un dia rúfol i amb feina important a Barcelona per la tarda...

El mapa IGN d'Acs és dels més rebregats que conservo: l'hem obert mil vegades i encara surten idees noves per provar, i hom conserva amics que es deixen enredar...

La idea era pujar al Col du Pradel (1680m) per la D25B, des d'Acs,  i carenar cap al pic de Cassoula, però a 1250m al llogarret de l'Eycherque ja hi ha neu a l'estreta carretera, a uns 6qm del coll. El dia està tapat i plovisqueja així que no hi ha gaires més opcions que... tirar amunt.

De seguida deixem la pista i enfilem un camí que en direcció NE porta al coll directament. Bufa fort i fa fred. Al mapa veiem que seguint el GR7B cap a l'oest tenim proper el Pic de Serembarre i ens hi arribem amb la satisfacció l'esforç i el fred de fer casi un 4mil, i no és menys, és la primera de la temporada!

Descens en neu molt humida fent slalom entre els matolls i sense rascar, fins a retrobar la carretera i poc després el cotxe esquís als peus, satisfets (i xops!).



Pic de Serembarre 1851m, des de l'Eycherque 1250m; +/-600m; 3-4h; F, *, S1. 15cm a 1250m, a 30-40cm a 1800m, humida.

Molt bona temporada a tothom, bones traces!

Lluís, Manel, Ricard i Jaume

1 de nov. 2017

el vídeo dels dimecres... seguim

... i es que els esquiadors de muntanya en sabem força de perseverança, paciència i perspectiva ;)

27 de set. 2017

el vídeo dels dimecres... sí

(vídeo que circula per WatsApp de Joan Marc, a qui no hem trobat per demanar-li permís per a publicar-lo, i al que felicitem! i gràcies Núria per compartir-lo) 

4 de set. 2017

New Zealand, esquiant a Te Ika a Maui

els volcans de l'Illa del Nord - 17 d'agost a 2 de setembre de 2017


Taranaki 2518m
Probablement Nova Zelanda (Aotearoa en maori) és allò que més s'assembla al paradís. Tornar-hi deu anys després i quedar tant o més sorprès que llavors passa perquè és un lloc especial, exuberant, verge, pur, immens, verd, muntanyós, viu...
Ngauruhoe des del Tongariro
L'illa del sud ja la coneixia i ens concentrem en l'illa del nord (en realitat l'arxipèlag té nou illes, però acostumem a parlar només de les dos grans illes, la del sud i la del nord ("Te Ika a Maui" en maori).

En aquesta illa les possibilitats per l'esquí són més limitades que a l'lla del sud i es concentren en un volcà aïllat, el Taranaki 2518m (o Mont Egmont), i en el Parc Nacional de Tongariro amb tres volcans esquiables: Ruapehu 2797m, amb cims secundaris al voltant del cràter i esquiable pels "quatre" costats; Ngauruhoe 2287m i el Tongariro 1967m.
Taranaki 2518m
Hi ha altres serralades menors que no superen els 1700m (Ruahine o Tararua) i que només són esquiables després de nevades importants en cota baixa. L'altra característica dels volcans d'aquesta illa és que són cims aïllats i estan exposats a vents forts, canvis de temps sobtats, i tenen pendents moderats amb glaç viu.
Wakapapaiti Glacier, al Ruapehu
Els vesants més esquiables a l'agost són les cares nord, assolellades, i la neu l'hem trobat amb gruix suficient a partir de 1500-1600m.

El BPA que publiquen està molt detallat i cal seguir-lo més que mai: un dia podia ser 4 per allaus de fusió (pluja fins el cim) i dos dies després podia ser 1 per mantell totalment gelat. Pendents doncs de la neu, hem pogut aprofitar les finestres per fer tots quatre volcans:



Mt Ruapehu, punta Paretetaitonga 2751m, el volcà més actiu, 18/08/2017

Des del poble d'Iwikau a 1620m, pistes d'esquí de Whakapapa, +/-1100m; F, PD darrers 50m,**, S2; 4-5h.


Les sensacions de primer dia d'esquí de la temporada amb bon temps afegit i neu des de l'autocaravana són un regal per començar l'aventura!

Som a la cara nord de la muntanya, el cel és blau i ja llisquem sobre els esquís. Hi ha força neu des del parking, a 1620m, i podem deixar les pistes a l'esquerra i progressar per terreny verge en un entorn molt diferent del que estem acostumats a Pirineus o Alps. A trams ens cal posar ganivetes però sense majors problemes arribem al limit superior de l'estació, a 2320m, tancat i tot per nosaltres, fent la volta per la cara NO.

Entrem a l'anomenat Wakapapaiti Glacier al·lucinant amb les vistes: el volcà Ngauruhoe que ens crida, el Taranaki llunyà però impresionant i gran part de l'illa als peus..

A 2730m arribem al coll i se'ns apareix el cràter, ens hi acostem en baixada i tornem a pujar al coll, per atacar la Punta Paretetaitonga de 2751m, deixant la punta més alta, Tahurangi, de 2797m (massa llunyana). Els darrers metres són amb grampons per pendent fort i des de dalt les vistes i sensacions, excepcionals.

El descens és molt bo amb neu dura primer, i primavera al punt després, fins al parking.





Taranaki / Mont Egmont 2518m, el volcà gelat, 21/08(intent) i 23/08/2017(cim)

Des del North Egmont National Parc Visitor Center 960m, +/-1550m; D, S4, ***; 8-9h



Atrets per la forma, fins i tot un punt obsessionats per pujar-lo... També un pel més difícil que no sembla donades les condicions de neu molt dura entre 1700 i 2300m.

I alhora exigent i dur per les distàncies i desnivell a recórrer: cal traginar esquís a l'esquena 600m de desnivell (1,5h) que fem dos cops: el dia 21 boirós i fred i el dia de cim.

Grans contrastos en aquest volcà, vegetació "tropical" en l'aproximació fins el Tahurangi Lodge (refugi tancat), i pendents forts de neu dura i gel que es van redreçant amb pendents de fins 40-45graus.

La part final més dreta però en neu fàcil de gramponar, arribant al punt més alt, de "Sharks Tooth", més que contents. Molta prudència a la baixada, només esquiant entre les cotes 2400 i 1900m.





Ngauruhoe 2287m i Tongariro 1967m, el fi de festa, 25/08/2017

Des de parking Mangatepopo 1100m, +/-1550m; F, S3,***; 8h

Altra cop l'atracció! i és que el Ngauruhoe és un volcà que et demana que l'esquiïs!
Cràter sud del Tongariro pujant al Ngauruhoe
Avui compartim punt de sortida amb força gent que abrigada i amb grampons es disposa a fer una de les caminades més famoses de l'illa: "The Tongariro Alpine Crossing". I és que el camí s'ho val per l'entorn desèrtic, volcànic, com si caminessis per la superfície de la lluna. A 1659m arribem al Cràter Sud i ja podem calçar esquís i pujar fent zigazagues pel pendent NO del volcà (30 graus).
Cràter del Ngauruhoe
Només posem grampons al darrer tram, una mica més dret i amb neu descomposta entre fumaroles i olor a sofre.

Satisfacció en arribar al cràter, molt escènic, i una traça vella em tenta a baixar esquiant fins el fons, i després completar la volta al cràter amb el somriure d'haver fet una petita entremaliadura:




Volcà Mt Ngauruhoe 2287m - descens cràter 25/08/2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.



De nou a les faldes del volcà, rapidíssim descens fins al cràter sud, amb prou forces i ambició per pujar al Tongariro per la seva aresta sud.

Hi arribem a les tres de la tarda amb aquella llum d'hivern dels grans dies, i ja tot és baixada.... i guardar els esquís, però només 2 o 3 mesos!


... i el que queda de viatge ja és una altra història, amb 16 dies i 3500qm recorreguts i una illa per descobrir on, segurament, hi tornarem.

Bones traces!