10 de maig 2016

Ouille d'Arbéron (3563).


Una curta escapada cap a la Vanoise

Feia dies que estaven tots callats. Cadascú anava "espiant" les diferents meteos per veure on lluïa una mica més de sol, o, on trigava més a arribar el mal temps...
Descartem Pirineus, idea inicial, apuntem una mica més lluny, als Alps.
De les diverses opcions, la primera, el refugi és ple. La segona, ens confirmen lloc, no ens ho pensem més, anem cap a Haute Maurienne, al refuge de l'Avérole (2229).
Dijous, fem nit passat Grenoble i abans de les 10 del matí de divendres ja estem a l'aparcament del refugi a cota 2100, esmorzem i carreguem els estris, el refugi queda a només 20 minuts del cotxe.
Un cop alleugerides les motxilles, carreguem esquís fins al fons de la vall, des d'allà, esquís als peus, enfilem per la vall de l'Oney camí del Col d'Arbéron (3022), deixant a la dreta la Crête de la Vallettaz en direcció una mica cap a l'esquerra de la vall, quan arribem al coll girem cap a l'esquerra, flanquegem per anar a buscar l'aresta sud-oest.
Deixem els esquís a 3250, i fem els darrers metres cap al cim amb grampons.
Els núvols, s'han enganxat al cim i fem el darrer tram dins la boira.

Arribem dalt que són prop de les 5 de la tarda, no ens podem entretenir gaire.
La baixada la fem pel mateix camí.
La neu a la part alta és força crosta, a mesura que anem perdent alçada es transforma en primavera i humida, ara, hi ha trams que la gaudim.
Arribem al refugi que ja han començat a sopar, són 2/4 de 8.
Cansats i contents, aquesta nit l'adormim profundament (la nit anterior només s'ha adormit 4 hores)...zzz, zz, z.
Dissabte i diumenge intentem fer l'Albaron, sense èxit.
Dissabte, en clarianes enfilem a vall del riu Veilet, però, a cota 3000 s'han enganxat els núvols, ens endinsem fins a 3200, però la manca de visibilitat ens fa recular, no es veu absolutament res.
Malgrat tot, la baixada, encara que la neu està dura, la gaudim molt.
Diumenge tornem a intentar, amb el mateix resultat, a les 11 h ja estem al pàrquing, queda el llarg retorn cap a casa.

Aquest cim es resisteix, s'haurà de tornar...

Hi vam anar: Jordi, Oriol, Rosa i Anna

3 comentaris:

Berta ha dit...

Quina escapadeta!!!! pena de la boira....caldrà tornar-hi!!!

Jaume J ha dit...

Anna, el llarg retorn s'oblida ràpid però les ganes de tornar a sortir són sempre presents... plou, deu ser neu a les muntanyes ;)

Pep ha dit...

El dia que que m'hi vaig enfilar a l'Albaron em va costar baixar, anava sense corda...
Aquests dies a tots ens ha tocat recular en algun moment...Per poc no ens trobem per l'autopista ;-)