27 de març 2013

Travessa Pleta del Prat - Pic de Ventolau - puntes nord i sud de Mont-roig - Pleta del Prat


Clàssica travessa de Pleta del Prat a refugi Mont-roig passant pel Pic de Ventolau amb temps variable. Ascensió als  cims nord i sud de Mont-roig per la canal est. Tornada a Pleta del Prat passant a prop del cim de Ventolau i descens pel barranc de la Coma del Forn.

Itinerari realitzat:
Dissabte 23: +1165 m / -580 m, F, S2-S3
Pleta del Prat (1700 m) - Pic de Costa Blava (2751 m) - Pic de Ventolau (2853 m) – refugi Mont-roig (2290 m)
Diumenge 24: +1066 m / -1650 m, PD, S3, 50º a la canal, II a la grimpada.
Refugi Mont-roig (2290 m) - canal est de Mont-roig - Mont-roig nord (2864m) i Mont-roig sud (2859 m) - descens a peu per la canal - refugi Mont-roig (2290 m) – cota 2750 del Pic de Ventolau – descens cap a Pleta del Prat pel barranc de la Coma del Forn.

Sortim de la part baixa de l'aparcament de la Pleta del Prat i enfilem en direcció nord pala amunt fins a guanyar la carena, davallem lleugerament per entrar a la vall d'Oieta, a la part alta creuem la vall i ascendim al Pic de Costa Blava, la pressió ha disminuit i l'altimetre ens fa creure que som a la cota del Ventolau, però queda un collet entre ambdós cims, arribem al cim de Ventolau esquís als peus, entre els nuvols podem veure al nord i per uns moments un pic anomenat Pic Sobirós, a algú li sona? Uns minuts més tard arriben quatre esquiadors madrilenys que han seguit les nostres traces, ells tornen a Pleta del Prat i nosaltres baixem cap a refugi Mont-roig, amb visibilitat dolenta pel cel cobert i neu de no gaire bona qualitat, passem la tarda al refugi fonent neu i fent un dinar/sopar sense rebre cap visita de cortesia de cap altre grup de muntanyencs.
 

Diumenge a les cinc del matí sona el despertador, la canal est del Mont-roig ens espera! A trenc d'alba enfilem cap a la canal esquís als peus, fins que la neu dura de sota la neu ventada ens fa treure'ns-els i carregar-los a la motxil.la. La boira ens envolta però dins del corredor no hi ha dubte del camí a seguir.


A la sortida es redreça el pendent, sortim de la canal i el vent circula a tota velocitat per la bretxa del Mont-roig, deixem, els esquís i ens enfilem amb una curta grimpada al cim nord del Mont-roig, primer cim del dia! Tornem a la bretxa i pujem fins al cim sud, la grimpada en roca de la que ens parlaven els amics, és un pendent de neu en el que ens agafem a presses de roca en alguna ocasió i al piolet clavat a la neu en d'altres. A tots dos cims som dins la boira i ens perdem les magnifiques vistes de les que diuen es pot gaudir, segon cim del dia i tornada a la bretxa. Donades les condicions de poca visibilitat, decidim tornar al refugi per la canal enlloc de seguir la ruta normal del Mont-roig des del cim sud.


Una possibilitat contemplada és el descens de la canal amb esquís però la poca visibilitat i les condicions de la neu, neu ventada sobre capa de neu crosta per anar a peu però dura amb esquís, ens fa desisitir de la idea. Baixem amb crampons i piolet fins que el pendent disminueix i la visibilitat millora i calcem esquís fins el refugi. Després de recollida i neteja, just quan anem a sortir del refugi, arriben 3 esquiadors catalans i uns minuts després el grup de madrilenys, amb objectiu el Mont-roig, els deixem el refugi disponible on fan una pausa i decideixen si Mont-roig sí o Mont-roig no.

 

Nosaltres enfilem en direcció Pic de Ventolau, a pocs metres del cim entrem a la pala somital, no veiem res, sabem que som a la pala i anem derrapant per perdre alçada i poder sortir de la boira, un cop ho aconseguim podem esquiar amb normalitat amb neu que va perdent duresa amb l'alçada. Per rematar el dia gaudim del espectacular descens de la Coma del Forn amb neu primavera de bon esquiar i restes de purgues en alguns trams.

Bones traces de primavera.

Pep M i Jordi G

2 comentaris:

Carles Lluch ha dit...

Felicitats per la sortida. Malgrat el temps dubtós, heu tirat endavant un bon itinerari.
Pep, has vist la llum? Com van aquestes fustes noves? Al final vas dir prou als 84mm?
Una abraçada companys!
Carles

Jaume J ha dit...

boooona, moooolt bona! i aquest refugi i el lloc on és tenen un encant especial, i bons records. Pep, fustes encara no prou amples per fer escampar la boira... abraçades de primavera!