Turón de Neouvielle, 3035mt., BE, S2-S3, dissabte 02-06-12, darrera sortida de cicle.
Dissabte passat vam fer la darrera sortida del cicle de sortides del cicle, al bonic i solitari pic de Turón de Neouvielle, veí del pic de Neouvielle que done nom al m,assís. Vam adelantar la excursió del diumenge al dissabte, en un acte de flexibilitat tal com convé en general a tota activitat muntanyenca, dons la previsió del temps pel diumenge ere bastant dolenta mentre qu'el dissabte pintave bonic.
Vam començar la excursió vòra el llac Aubert, al que s'arribe en cotxe vía túnel de Bielsa-carretera a la presa de Cap de Long-llac d'Oredon i llac Aubert (2.148 mt.).
Després d'un vivac de curta durada sota mil estrelles, comencem a caminar a les 6:45. Passem per sobre el mur de la presa i pujem per sender fitat.
El sender creue l'aresta est que baixe del pic Ramoun al punt 2.439. Just passat aquest punt, al entrar a la coma ens calcem els esquís. Avancem en dirrecció noroest seguint la ruta normal del Neouvielle fins a aprox. 2.700 mt i allí ens separem cap a la dreta per anar a guanyar la brecha Chaussenque
(2.790 mt.).
Aquí deixem la multitud i entrem en una vall molt més tranquila, amb una sèrie de llacs qu'ara s'están desglaçant i mostren belles formes i colors.
Avui aquesta vall será només per nosaltres, dons no trobarem ni un ánima, en un ambient intensament alpí.
Desde la brecha baixem fins a les proximitats d'un pettit llac (2.626 mt.); després avancem més o menys pel fons de la coma i més endevant pel costat dret apropan-nos a les fites de la ruta normal d'estiu.
Veiem el cim en direcció sud i una pala de neu en forta pendent per sota d'ell. Pujem per aquesta pala fent ziga-zagues i finalment ens situem a la roca amb un interessant pas de grimpada amb poca presa de peus. Tornem a possar els esquís fins a una mena de collet. Desd'aquí el cim quede a la dreta.
Dalt del cim hi ha un còmode replá i ens apalanquem bastanta estona a disfrutar del moment: vistes a grans senyors del Pirineu, com el Vignemale, Aneto, Posets, Perdiguero, Trois Conseillers, Neouvielle, Pic Long.....i molt altres.
Descens més o menys per la mateixa ruta i escapolin-nos d'un monstre tormentós qu'en cerque pero que finalment aconseguim escaquejar. Arribem al parking contents i havent possat un bòn punt i final a la temporada, tan bé que ja done ganes de pensar en nòves ascensions i aventures pel proper hivern.
Hi vam ser: Carles T., David C., Robert Riu i jo mateixa, Rosa S.
2 comentaris:
David, veig que t'has firat ;) Felicitats a tots per la sortida!
Sí, tens raó. Quan arriba el final de temporada… s’ha d’aprofitar. Gràcies per les felicitacions Jaume.
Publica un comentari a l'entrada