Diumenge passat ensumant la neu ens arrivem fins al Tarbesou, endinsat a França a la regió de l'Arièja.
Pel matí perllonguem un plaenter esmorçar per tal que la neu, tan endurida darrerament, es vagi possant a punt.
Sortim amb els esquís desde la estació de Mijanés (1.463 m.) i ja no ens els treurem fins al cim, encara que passarem per sobre la herba en alguns moment i també sobre grans tolls glaçats.
Avancem primer uns 50 m. de desnivell per pistes i després ja ens desviem cap a la dreta en direcció sudoest entrant pel bosc. Arrivem a una clariana i seguim uns cartells indicadors de ruta de raquetes. Travessem el riu per sobre un pont fet de troncs i seguim els indicadors fins a una cabana qu'es trobe en un pla (1.720 m).
Desd'aquí en direcció al Tarbesou, que ja s'aviste, tenim a la dreta una ampla canal. Avui la canal la trobem força glaçada i pujem pel petit espai on li dòne el sol.
Superada la canal es trobe un altre 
pla desd'on ens podem dirigir al Tar-
besou, bé per un olla a la dreta i a guanyar la lloma norest, bé per l'esquerra per assolir el coll sudest.
Per arrivar a aquest darrer coll podem anar pel fons de la vall a l'esquerra o més directament per la dreta avançant a mitja alçada. L'Amalia i jo ens ho parlem i decidim anar cada una per una banda i retrobans al coll. Jo vaig pel flanqueig de la dreta i em dono compte que avui no es el més apropiat i al final m'haig de treure els esquís i calçam els grampons ja que les gani- l vetes no poden amb el dur gel.
L'Amalia lluitant durament amb el gel
Del coll al cim passem també per trams fortament gelats qu'ens obliguen a avançar amb molta cura.
Dalt del cim el día está preciós i hi han boniques vistes, veiem estre altres la Dent d'Orlú i els estanys de Bauzeille.
Finalment baixem per on hem pujat. Baixem primer uns 100 m. amb grampons. Després, ja esquiant, estave dur pero el gel ere granulat i s'esquiave disfrutant. Hem passat del esquí "toc-toc-toc-toc" del Tuc dera Salana al esquí "schrrrschrrrrrgssch". No obstant,
a la part final ens trobem a dos amb els qu'hem
coincidit al cim qu'ens diuen qu'han baixat per la
pala central i que no estave molt gelada; probable
ment aquesta ere la millor opció.
Ha estat un bonic día i ho hem passat molt bé, encara que hi hagués gel. Hi em estat: Amalia i Rosa.
Felices esquiades a tots
2 comentaris:
deu ni do les condicions.....
m'ha fet molta gràcia que cadascuna anés per un camí diferent :)
Amàlia, espero que estiguis molt millor! una abraçada a les dues!!
¡Ei...., Berta!¿qué tal, com estás?Vam anar cada una per on ens va semblar millor pero en bòna armonía. Va estar un día molt grat.
Publica un comentari a l'entrada