21 de set. 2011

el vídeo dels dimecres... Walter Bonatti

Walter Bonatti ens ha deixat. Queden les seves gestes i la visió pura de l'alpinisme que tenia. També amb esquís, rellegeixo a "Muntanyes d'una Vida":
"La meva carrera alpinista va quedar marcada positivament el 1956 per la travessa amb esquís dels alps, la primera realitzada integrament des dels Alps Julis fins als Alps Marítims, i per un sol grup de persones. Les dades tècniques d'aquesta travessa van ser eloqüents: 1.795 quilometres de recorregut amb els esquís als peus o a l'esquena segons l'estat de la neu, cap ús de mitjans de transport ni de carretera ni de funiculars, cinc cims assolits, i el primer de tots el Mont Blanc, 146.000 metres de desnivell superat, 66 dies de durada total..."

gràcies Walter

5 comentaris:

Anònim ha dit...

"Hi ha res més bonic, encara avui, que poder córrer descalç pels prats i fer-hi tombarelles? Hi ha res millor que retornar a la natura, simple i generosa, per a sentir-nos novament humans?"
(Les meves muntanyes)

Sens dubte, més que per gran alpinista(que ho era), destaca la seva visió humana, sincera i ètica. Defensava una sèrie de valors actualment força deixats de banda per aspectes competitius i comercials.
Ens cal llegir-lo i rellegir-lo ...

lluís

Jaume J ha dit...

Interessant comentari lluís. La seva ètica i principis eren remarcables si bé penso que ara deuen existir altres bonattis, però la globalització només deixa que coneguem aquells que "venen" més i no aquells que són més ètics... Segur que avui també hi ha molts muntanyencs amb bons valors...

Ferran B. ha dit...

146.000 metres de desnivell en dos mesos? quina màquina de tio, quan en fas tu 20.000?, una llegenda ...

Anònim ha dit...

Ferran, si has llegit a Bonatti segur que entendries que a ell tant li feia 146.000 com 146. Això per ell era secundari, buscava viure la muntanya, conèixer més de si mateix, una visió poètica no competitiva.
Ho escric sense cap ànim de polemitzar ni criticar ningú, tothom a muntanya és lliure de fer el què vulgui sempre que hi hagi respecte.

lluís

edunz ha dit...

preciós
humà
despullat
valent
sincer
.. o la globalització, o els temps que corren on la pausa per la lletra ben escrita s'aprecia en prou feines de passada.
Poc més lluny del ritme natural no es pot estar. I gaire més a prop, i poder-ho explicar com va fer Bonatti, possiblement tampoc, o només uns pocs. Quan la muntanya era tot poesia i romanticisme.
Lluny de l'esport, i els números d'avui.
Llegir, i rellegir-lo. Si.