Diumenge vam tornar a sortir amb la Imma aprofitant el comodí de la trucada (nens a casa els avis) i vàrem decidir-nos per la Tossa Plana, pensant en que es tracta d'un cim fàcil i assolellat. A l'aparcament ens hem trobat en Jònatan, un antic company d'estudis afincat a Andorra que es suma a la pujada amb nosaltres, tot i que ho fa amb raquetes. La neu que ens trobem al bosc en sortir de Cap de Rec promet, la temperatura sota zero i un gruix considerable. En sortir del bosc descobrim que la realitat és una altra i de mica en mica tot es converteix en una pista de gel de poc gruix. Des del Pla de les Someres veiem els primers esquiadors que baixen una mica més a l'Oest, i un parell d'ells patinen força metres avall. 
La primera pala des del cim encara s'esquia bé, però de seguida arribem al glaç. Pel nostre costat davalla una noia que baixa ben bé 200 metres i va agafant velocitat, crec que ha comès l'error de baixar sense equís ni grampons. L'he vist saltar vàries pedres i sincerament, no s'ha obert el cap de miracle. La cridem per saber si està bé i contesta que sí. El seu company baixa al nostre costat i li recomano que es calci ganivetes per baixar aquest tram. Ens hem quedat acollonits! Quan baixem la noia ja té acompanyants, que segons sembla eren els col·legues del cegesqui que venien del Tossal Bovinar i segons diuen, la noia es va trencar la cama? Em penso que la noia que van rescatar els companys devia ser una altra.
Seguim avall i disfrutem del primer tram de bosc i acabem la baixada per la pista de fons.
1 comentari:
Efectivament, la cosa estava molt gelada per aquelles contrades ... Pel que fa a la teva crònica, l'accident que expliques és un altre. Nosaltres vam baixar del Tossal Bovinar pel darrere, per la vessant contrària a la de pujada. Per tant, des de la Tossa Plana no ens podíeu veure...
Esperem que les condicions millorin per a la propera sortida.
Publica un comentari a l'entrada