23 de març 2009

Piulada de l'enasprat Montsaliente 2882m - 22/03/2009

per la Vall de Cabanes.
Laia, Pili, Eli, Roger, JoanManuel i Jaume
Gran dia d'esquí de muntanya i gran cim. És dels itineraris més complets i gratificants que he fet darrerament.
+/-1400m; 5 a 6h de pujada, 1 a 2 de baixada; F,** (però llarg), S3 (a la canal potser algun ressalt S4); GPS wikiloc.
Dissabte pugem a dormir al Pallars, a Casa Masover, un "***" al poble de Son. Diumenge a quarts de 7 ja clareja i molt ben esmorzats marxem amb cotxe cap al bosc de Gerdar. Calcem esquís al refugi i només els hem de treure 100m enmig del bosc. Hi ha molta neu i ha refrescat una mica.
Cal enfilar la Vall de Cabanes, sempre gratificant. A la pleta dels Fils ens decantem cap a l'E per pujanr per pales de fort pendent fins a situar-nos a uns 2250m, per sobre l'Estany Negre. Baixem fins a trobar-lo i el creuem per anar a trobar una valleta que en direcció S puja suaument. És un lloc preciós, de contrast del tou de neu amb les parets de roca i canals que tenim davant a la Serra de les Agudes. El cim ens queda a l'O i li hem de donar la volta per trobar l'ampla canal SE. Es redreça força i posem grampons... S3? S4?.
El tros final és més suau i bé per les roques o per una pala suspesa s'arriba a l'avantcim rocallós i enasprat que descriuen les antigues fitxes de X.G, E.F. i JM.S.

La baixada no ens defrauda, amb neu dureta, que després s'estova només una mica. Però a 2350 remuntem un collet i saltem a la vall que baixa paral·lela a la que hem pujat passant per l'Estany Llong de Cabanes. I després la tornem a encertar baixant directament pel barranc, amb la neu que avui està al punt. Ha estat un gran dia. Bones traces!!!
(hem trobat un piolet... si el propietari el troba a faltar, el tenim a casa)

3 comentaris:

lluís ha dit...

És un cim que tinc pendent. El vàrem intentar ja fa uns anys, però el mal temps ens va fer recular. Guardo un bell record de la Vall de Cabanes, la vaig trobar encisadora.

Jaume J ha dit...

la Vall de Cabanes és encisadora fins i tot amb mal temps. El Xemeneies no s'ha deixat vàries vegades, i és una excusa per tornar-hi (la meva platja preferida és a la riba blanca de l'estany negre, ideal per plantar-hi la tenda i escoltar el silenci...)

Anònim ha dit...

Eli, Roger i Joan Manuel: veig que no pareu. Sou fidels seguidors de la doctrina Borrell, si no fa mal temps no es descansa.
Jaume: em sap greu no haver pogut venir amb vosaltres, per conèixer-nos en persona i per compartir el Montsaliente, la veritat és que l'ascensió té bona pinta. Un altre cop serà...