Jérôme, Belén, Pedro i Pere.
Dissabte dia 7: Refugi de Camporells
+/- 760m, 3h 45min. anada, 2h tornadaArribem a Formiguères passant per Puigcerdà i Mont-Louis. Hi habastant neu al Departament francès de l'Aude i tot està preciós. Amb unes previsions meteorològiques bastant dolentes i el cel tapat ens posem les pells i comencem a pujar pel costat de les pistes deFormiguères, una estació petitona, endinsada en el bosc i amb uns fora-pistes força interessants. Arribant al punt més alt de l'estació (2.350m), a l'alçada del segon telecadira seguim foquejant per un camí pla que ens portarà en uns ¾ d'hora fins al refugi de Camporells. Aquesta part està molt escassa de neu, pelada pel vent i durant un trocet hem de carregar els esquís a l'esquena. El refugi no és veu des de dalt, al estar al darrere d'una formació rocosa, al costat d'un estany; cal seguir sense perdre cota fins al final del camí marcat per fites. La baixada final fins al refugi pel mig dels arbres val la pena, quina tranquil·litat!!
El refugi de Camporells (2.240m) és petit però amb molt bona pinta. Passar-hi la nit sembla una bona opció per fer el Pic Peric (2.810m) (amb reserva prèvia). A la pàgina web de l'oficina de Turisme de Formiguères, hi trobem la informació necessària, així com d'altres allotjaments a la zona: www.formiguères.com.
Una altra opció és agafar un forfait pensat per esquiadors de muntanya que dóna dret a pujar pels 2 telecadires de les pistes, només un cop, fins al punt més alt de l'estació per 7€. Sinó, des del'aparcament de les pistes, el desnivell és de 650m. Nosaltres prenem una sopa calenta al refugi i fem mitja volta, per manca de temps i meteorologia incerta. Cal tornar a posar-se les pells per superar la fondalada on es troba el refugi.
Acabem baixant per les pistes, en un dia on el temps s'ha mantingut finalment i al ser laborable a França no hi ha realment ningú!.
Dormim a Formiguères, després d'un sopar típicament francès... Neva durant la nit.
Diumenge dia 8: Pic de Tarbezou
+/- 850m, 3h 30min. ascens, 1h descens
De bon matí ens llevem i anem fins a les pistes de Mijanes. La última part de la carretera és estreta i està bastant gelada; cal anar amb compte. Mentre hi arribem el dia s'aclareix i fins i tot fa sol.
Comencem a caminar deixant les pistes a l`esquerra, per creuar deseguida un petit bosc i sortir a una pista abalisada que ens porta fins a una cabaneta. La vall s'obre i el Tarbezou es veu al fons, totblanc i amb el cim aplanat. Continuem cap al fons de la vall i pugem per uns passos estrets que queden a l'esquerra, intentant allunyar-sede les cornises formades per l'acumulació de neu; el risc d'allaus és alt en aquest punt. Quan es torna a obrir la vall, pugem per l'esquerra del pic fins al coll, descobrint-se un paisatge meravellós.
L'última pala està força gelada, però no tenim excessius problemes per arribar al cim.
Pel descens trobem més convenient el crestejar per la vessant oposada i no baixar realment fins haver passat les plaques de vent. La neu és crosta gelada, bastant irregular. En deixar el costat exposat al vent i al fred, la neu canvia totalment i el descens és una delícia: neu pols recent perfecta, fa solet i estem completament sols amb un paisatge espectacular.
Arribem al cotxe relaxats i satisfets d'un dia rodó, en el qual el temps ens ha sorprès gratament.
Tornem cap a Barcelona, no sense haver fet un bon plat combinat a Llívia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada