30 de maig 2005

Piada - Maladeta Oriental 3308m i Aneto 3404m - 28 i 29/05/2005

Enviat per Carles Ll.

Lali (telemark) i Carles.

Arribem dijous al vespre i vivaquegem a peu de cotxe.

Divendres fem la Maladeta (3308m. +1420m/-1210m. 5h l'ascens/ 1h el descens). Calor important. Practicament només glaça en les cotes més altes, es nota molta diferència en la qualitat de la neu respecte el dissabte passat. Potser som una quizena d'esquiadors entre Aneto i Maladeta. Sortim a les 5'30 AM. Ens calcem els esquis a 15 minuts del cotxe. Canal somital amb neu tova, sense dificultats. El descens amb neu bona a les parts altes (un xic dura) i baixes (molt transformada). A la part mitja costa més d'esquiar (les fustes "s'encarrilen" molt més). Migdia, tarda i nit reposant al refugi de la Renclusa.

Dissabte fem l'Aneto ... i sembla que no som els únics que hem pensat en fer-lo avui!
3404m. +1300m/ -1520, 4'30 l'ascens/ 2'30 el descens. Temps encara excelent, bona visibilitat i menys calor que el dia precedent. Passem pel portilló superior i fem cim a quarts d'onze. El descens en les mateixes condicions que el de la Maladeta. S'arriba esquiant fins als Aigualluts havent de treure els esquis en 1 ocasió.

Netejar les botes, desar els esquis a la funda, plegar bé les pells, ... això s'acaba. No més viratges enguany. Com sempre, un plaer esquiar amb vosaltres. Una abraçada a tots. Fins la temporada que vé, esquiaires!!

Carles

Piada - Pic de Broate 2705m per la Vall de l'Artiga - 29/05/2005

Manel C., Berta A. i Jaume J.

Dissabte: +600m (2h); Diumenge: +905m (3h)/ -1.505m (3h)
Dificultat: PD+, S3 (a la primevera es fonen les estrelletes: aquest cim en ple hivern pot ser força difícil)

Tocava sortida de Cicle i, tossuts, encara que era lluny (270km des de Barcelona) ens en hem tornat a l'Ariége, al poble de l'Artiga, en el mateix punt on neix el sender que puja al refugi de Pinet.

Dissabte, amb les darreres llums de la tarda i amb els esquís a l'esquena hem remuntat el curs del riu de l'Artiga des del poble a 1.200m fins a l'orri de Mespelat a 1.800m. Aquesta part del recorregut és la mateixa que vàrem fer servir fa 5 mesos per pujar al Ròi de Bassiès. El camí està molt ben marcat amb marques grogues, i s'enfila pel costat oposat a la Pica. Entre els 1.400m i 1.600m una allau descomunal serveix de "pont" per creuar el riu, que baixa fort.



L'orri de Mespelat era cobert de neu fins la teulada, i sort de les pales... Un cop dins.. ambient auster (fins i tot amb el vi que hem trobat: avinagrat...) i lloc justet pels tres. Hem dormit, però, millor que fent bivac dons tota la nit ha bufat el vent.

No hem matinat gaire: a les 7 tiràvem amunt, ja amb esquís als peus des dels 1.800m!

S'ha de seguir el torrent, passant uns altres orris, fins als 2.200m, on es gira al sud i per pales dretes s'entra a una coma sota el pic. Es deixa a la dreta la bretxa de Salibarri i es remunta a un collet més a l'esquerra. Sense canviar de vessant es flanqueja cap a l'est per anar a buscar una canal evident. A 2.650m hem deixat els esquís i hem remuntat a peu, per bona roca els darrers 50m fins la carena, i d'aquí 5min al cim.

Cap al sud la Pica i el Sotllo encara tenen neu (esquiables encara un parell de setmanes des de Pinet o des del Refugi de Broate). Sorprenentment, cims amb orientació sud a la mateixa vall de l'Artiga encara tenen molta neu! Es veuen esquiables des dels 1800-1900m el Puntussan, la Punta Encorbada, el Port de l'Artiga i el de Lladorre.

I el descens?
Doncs costa de creure amb aquestes calors, però l'hora (10 del matí) i orientació N ens han ajudat: mantell molt compactat, amb uns ditets de neu primavera, rapidíssima, fantàstic!

Bones traces!!!

29 de maig 2005

Piada - Tuc de Marterat, 2665m, 29/05/2005

Enviat per Sergi B.

Participants: Cris i Sergi
+/- 915 m (3:45 h pujada, 1:30 h baixada)

Després de dormir al Refugi de la Pleta del Prat (4 persones en tot elrefugi), a les 6 h del matí comencem a fer les primeres passes des del finalde la pista de la Pleta Palomera direcció l'estany del Port. En menys de deu minuts ens calcem els esquís i anem enllaçant les pales i llengües de neu, amb dos petits trams amb els esquís a les mans, fins arribar a l'estany. Travessem l'estany pel seu marge esquerre i ens enfilem cap a la Collada de la Roia, desfem uns metres per la vessant francesa per remuntar fins el Port de la Lleia i des del Coll, a peu i sense neu, per una canal atarterada finsal cim. El descens pel mateix itinerari i des de la Collada de la Roia fins l'estany enllacem unes giragonses fantàstiques amb neu totalment transformada però prou dura (encara era d'hora) per disfrutar de valent. En tot el recorregut no hem vist ningú, només ens ha acompanyat un ramat d'isards amb els seus petitons. Si algú vol anar per aquesta zona (alta vallde cardós, Montroig, Ventolau,...), li recomano no portar esquís, per la setmana vinent no crec que estigui esquiable.
Salut
Sergi

24 de maig 2005

Piada del Petit Vignemale 3032m, 14 y 16/05/2005

Enviat per Rémi.

Laura, Sonia,Carles y Rémi.
Día 1. Después de un largo viaje cruzando el Valle de Arán, la Haute-Garonne y les Hautes-Pyrénées, llegamos a Cauterets y Pont d'Espagne (1500m) donde cogemos el telesilla del lac de Gaube par ganar tiempo y ahorrar fuerzas ya que toca caminar hasta el refugio des Oulettes de Gaube. Tenemos sol pero las nubes que pasan encima de nuestras cabezas nos dejan una temperatura suave y agradable para subir y en 3 horas llegamos al refugio (2151m)... no se ve la cara norte del Vignemale, tapada por la niebla!!!
Son las 6 de la tarde, guardamoslas cosas, preparamos las mochilas para el día siguiente, cena a las 7h, desayuno a las 5 de la mañana, tothom al llit... NO! por fin aparece la muralla, gigantesca, majestuosa... piel de gallina, fotos, sueños!!!
Día 2. Suenan los despertadores, desayuno, dos frontales en el Couloir de Gaube, ritual de la preparación, cruzar les Oulettes du Vignemale y por fin foquear, primero sobre un campo plano dirección el glaciar des Oulettes. Ha hecho frío durante la noche y ponemos las cuchillas para superar la fuerte pendiente que nos lleva cara a cara con el glaciar del Petit Vignemale. La hourquette d'Ossoue ya se ve, el terreno se hace un poco más suave pero vuelve a subir fuerte al llegar al collado: 2734m - 9h de la mañana. A 500 m el refugio de Bayssellance y el camino para la Pique Longue. Hace mucho aire y el macizo del Vignemale se está tapando otra vez bajo la niebla, preguntas, dudas... Cambio de planes: intentaremos el Petit Vignemaley volveremos el año que viene, o antes, a la Pique Longue.
Atacamos las últimas pendientes con un fuerte viento y coronamos el petit Vignemale envueltos en una niebla que nos impide cualquier vista, 3032m - 10h30 de la mañana, hay que volver!
Nieve dura, disfrutamos de la bajada... y de una buena cerveza en terraza del refugio. Nos queda toda la tarde para contemplar la cara norte que ahora se deja ver.
Rémi

23 de maig 2005

Piada - Maladeta Oriental 3308m i Aneto 3404m

Enviat per Carles Ll.

Desnivell: 1800m
Horari: 7h15

Una piada més al Massís. I més que se'n faràn. Hi érem Déu i sa mare.

Matino i em planto a Benasc amb les primeres llums. Son les 6'30 i surto de l'aparcament. Em trobo amb la Pili i la Carme a punt de sortir, sincronització absoluta per casualitat. Començem a pujar plegats fins la Renclusa. Hi ha molta gent, i el dia esta mig tapadot amb nuvols alts. Faig a bon ritme la pujada fins el coll de la rimaya. Neu dura però no calen ganivetes. Grampons, piolet, els esquís a l'esquena i cim de la Maladeta Oriental a les 9'10.

Crestejo en direcció a la Punta Abadias. Es un tram no gaire llarg. Primer a tota cresta, després cal vorejar els gendarmes pel vessant Creguenya fins trobar un corredor de neu per arribar de nou al fil. Hi han fites, desgrimpades de roca i neu, també pati. Arribo al collet a les 10'00. Descens amb esquis cap el Coll Maleït i flanqueig cap a la traça de l'Aneto. Coll de Corones i canvi de vessant. Flanqueig descendent amb esquis fins la base del corredor Estasen. De nou esquis a l'esquena i corredor amunt. Una ultima grimpada per la cresta de Llosas i Aneto (sense creu) a les 11'50.

El descens per la glacera molt bé al principi, però la neu esdeve menys esquiable rapidament. Abans d'arribar al Aigualluts em retrobo amb la Carme i la Pili, i plegats arribem als cotxes (13'45) amb un somriure de orella a orella. Que bonica és la muntanya!

Bones traces!

Piada - ............ Més ............. Aneto 3404 21/05/2005

Enviat per Pilar V.

Ascensio via clàssica a l'Aneto 3404
Participants: Carme i Pili
+/- 1.550 m (4.30 h pujada, 1.30 h baixada), PD+, S2-S3
Altres esquiadors per la zona: Carles Ll., César S. (el meu cunyat en un altre grup), amics de la Carme cap a les Maladetes, Montse i Kike del CSIC .................... per alguns, potser és la despedida de la temporada (.............. Mai se sap .....pero !!)

................. Passat alfarràs ens vàrem creuar en cotxe amb l'expedició de diumenge !!!!!!!!!!!
No piaré més tecnicament doncs és la ja més que coneguda via clàssica de romeria !
Despres de deliberacions divendres i veient les previsions incertes i alguns compromisos per diumenge decidim sortir una "avançadilla" divendres per fer la clausura de la temporada! Arribem passada mitjanit al pla de Besurta i fem un excel·lent bivac, a les 4.30 ja se sent trajinar ................ Noslatres hem decidit domir una mica més ........... Quan ja estem llestes amb la motxilla a l'esquena pensant que fem tard apareix el Carles entre els cotxes !!!!!!! Enfiem amunt 5 minuts a peu cap a la Renclusa i la Carme ja es troba uns coneguts! En Carles dedeix que te ganes de cremar i amb les "botes de 7 leguas" que porta i les gambades que fa comença la seva original ruta .............. (ja farà piada !!), el perdem de vista i no el retrobem fins finalitzar el descens a aigualluts. Nosaltres amunt seguint la romeria de gent , veig un grup amb una persona amb la taula de snou a l'esquena ............ Cesar ? Si, si, ja trobem el que faltava, son els de l'hospitalet que han sortit de la Renclusa! Van al ritme de pasdeguia i despres de 4 paraules continuem pujant a bon ritme, xerrant i tot ............ I ens passem el portillon superior !!!!!!!! On som ? Com pot ser ? En un flis-flas fem la glacera i ja som a l'avantcim ! Pas de mahoma i ............... On és la creu ? No hi havia estat des que la van treure o va caure !
Iniciem el descens ....................... Si, potser ens ha faltat matinar mitja hora ...................... Però disfrutem de la excel·lent baixada !
Esperem als cotxes la resta de coneguts dispersos, decidim anar a una pizzeria de Benasc i fem el reagrupament ! Uns tornem a casa, altres encara van a fer un suís a la pastisseria i d'altres tanquen negocis ! Tothom content i satisfet per la feina feta !!
Ara ja només queda repassar i preparar el material per la propera temporada ............ !!!!!!!!!
BONES TRACES !

22 de maig 2005

Piada - Aneto, 3404m - 22/05/2005

Participants: Daniel, Rosa, Jaume i Berta.
+/- 1.550 m (5 h-6 h pujada, 2 h baixada), PD+, S2-S3.

Tot i que la idea inicial era fer bivac al cim, degut a la meteo decidim fer el bivac al costat del cotxe. I ben fet!! perquè les menys de tres hores que hem dormit ha estat plovent!!! cal destacar que estem contents de veure que les fundes de bivac funcionen molt bé..........

Hem tingut la sensació de ser els últims en arribar i els primers en desmuntar el campament.....Sense més pluja, a dos quarts de quatre sortim de La Besurta i a 2000 m ja ens calcem els esquís. Passem per La Renclusa i no se sent ni una ànima. De fet, fem tota l'ascensió sense veure gent.

Passem pel Portilló Superior i un cop a la glacera tenim una grata sorpresa: la pluja de la nit és NEU POLS aquí dalt!!!


La sortida del sol és tot un espectacle de llums, entre núvols i boirines. Un cop al Coll de Corones ens atrapa la boira, que ens acompanya fins al cim. El Pas de Mahoma presenta un aspecte hivernal, degut a la nevada, però segueix tenint bones preses on agafar-se (per sort, és d'aquells passos que no canvia amb els anys!). Fem cim que encara no són les nou del matí i abans de començar la baixada se'ns obre el cel i disfrutem del paisatge, podent fer una esquiada amb neu pols fins a 2700 m del tot inesperada. A partir d'aquí, la neu sembla nata......però és divertit!!

Tot i algun moment de treure i posar esquís, només caminem uns 10 min fins arribar altre cop al cotxe.

Estem tots molt contents; després de notar la pluja com queia durant la nit, poc ens pensàvem que podríem assolir el nostre objectiu.

Molt recomanable un restaurant que està a la sortida de Benasc, La Parrilla, on ens van servir un sopar boníssim, però que gairebé no va donar temps de pair..... (Àlex, quin xuletón!!!).

Daniel, gràcies per la teva "insistència"!!! a veure si la propera temporada en fem d'altres, tan o millors que aquesta!

Bones traces !!!

18 de maig 2005

Piada - Grand Paradiso 4061m - 15/05/2005

Enviat per Cris A.

Alps - Vall d'Aosta (Itàlia)
Data: 15-05-05
dissabte +800m (a peu),
diumenge +/- 1.330,
dilluns -200m (amb esquís) / -600m (a peu)
Thaís, Andrea i Cris.
Sortida divendres tarda de Barcelona, dormim prop de Valence en un "hotel-automàtic" i dissabte fem el que ens queda de camí, plovent i tapadíssim, alhora que l'Andrea s'acosta a la vall d'Aosta des de Freiburg. Trobada a migdia a Pont, on mengem i carreguem motxilles per pujar al refugi Vitorio Emmanuelle II. També arriben els membres de l'altra expedició catalana que han anat a Ginebra en avió.
Pujant les esses que fa el camí amb els esquís a l'esquena arribem a suar la gota, ja que contra pronòstic acaba lluint el sol. Només els últims metresabans del refugi hi ha neu contínua al camí, no val la pena foquejar. Sopar abundant, descans i a dormir, que demà toca matinar força.
Esmorzar a quarts de 5 amb una gentada que va sortint en processó cap al Paradiso, alguns d'infanteria", però la majoria amb esquís. Pujada per neu majoritàriament dura, on el pendent es redreça calen ganivetes si no es vol patir. Cel ben net, a uns 2.600 comença a tocar-nos el sol, però tot i així fa un dia fred (es gela la boquilla del Camelback!). Comptem més de 70 persones vagarejant per la muntanya; quan som davant la part més impressionant de la glacera i abans d'albirar la cresta que duu al cim, ja n'hi ha que baixen fregant la neu sorollosament.
Després de més de 5h d'enfilar-nos, deixem esquís prop del coll i ataquem l'últim tram amb piolet i grampons. Merder de gent que va i ve, alguns encordats en grups grans, que obliguen a fer torns. No ens cal fer servir la corda que portem, en el tram més delicat ens assegurem a un cordino que hi ha instal.lat i fem cim!!! ja queda menys gent, coincidim també amb uns altres catalans que pugen des del refugi Chabod i ens informen que el Barça ha guanyat la lliga. L'espectacle al voltant és superb i la nostra satisfacció també!
Després de badar i badar, decidim que és hora de lliscar, s'aixequen núvols que amenacen però no arribaran a pujar gaire... a mesura que anem perdent metres, desapareixen darrera els cims. La neu és un pèl dura al principi, però transformada en aquell punt tan fantàstic a partir d'uns 2.800... mmmmmm! quina baixada!!! prop del refugi ja més pastosa, però es deixa fer bé. En total gairebé 1h de descens sensacional.
Ganyipada i cerveseta a la terrassa, retrobada amb els més ràpids, tarda assolellada i mandrosa fins a l'hora de sopar, a les 7, en què estem en un ambient molt més familiar que ahir, ja que moltíssima gent ha marxat.
Dilluns sona el despertador a quarts de 7, l'esmorzar matiner ja ha acabat i l'altre és massa tard, així que tirem del menjar que ens sobra. Un cop llestes, seguim les traces dels esquiadors d'ahir des davant del refugi, creuant el llac, per apurar la neu i no haver de carregar esquís a l'esquena durant tants metres, però la neu és crosta fastigosa i provoca nombroses caigudes, bufff! quan s'acaba creuem el riu i recuperem el camí per on vam pujar dissabte, que amb una bona tanda de ziga-zagues ens porta de retorn al fons de la vall.
Hi ha quantitat d'isards que campen tranquil.lament i baix vora elriu unes famílies de marmotes que juguen sota la pluja fina que va en augment. En unes 2h som al cotxe, recollim i després de l'esmorzar-dinar i comiat, emprenem els respectius viatges de tornada, plenes de bones sensacions!...
Salut!!!
cris

Piada Bujaruelo 17/04/2005

Enviat per Rosa S.

Per fer el Taillón tenim dos opcions:
a) Anar per Gavarnie: +cotxe -hores de caminar, o bé, +carretera-muntanya .
b) Anar per Bujaruelo: una patejada més llarga pero amb la recompensa de anar adentranse en l'ambient alpí ascendint primer per un bonic bosc i després per una vall on preveiem una disfrutona esquiada a la tornada.
No obstant conteu-hi aproximadament un hòra a peu fins posarse els esquís. El millor i més estètic seríe anar a dormir al refugi de la Brecha de Roland o Serradets, que en aquesta época está sense guardar, ja que havent parlat amb el guarda per anar-hi aquest cap de setmana ens va dir que'l refugi lliure estave ben acondicionat i que'ns ho passesim bé. Si per cuestions d'horaris, mal temps, etc. voleu fer nit a la 'cabaña deeléctricas' que hi ha pujant cap al coll de Bujaruelo desde España, sapigueu que el terra está plé de neu i que la porta no tanca, s'ha de portar dons el material que creieu adient segons el vostre umbral de fret. Per altra banda, allí on es deixe el cotxe, a sant Nicolás, hi ha un refugi guardat que ara es troba obert.
El desnivell desde el cotxe fins a Serradets es d'uns 1.200 mts., i fins al cim son 1.800. Aquest cap de setmana només vam estirar les cames fins al coll de Bujaruelo, degut a les condicions d'intensa nevada i vent. ¡Una llástima!
En fi, tenim el ferm propòsit de tornar-hi un altra vegada. Si no fes maimal temps llavors no podríem disfrutar mai de la neu i la muntanya seríe un secarral desolador (hem desenvolupat la nostra capacitat d'autoconsolació)
Hi vam ser: Josep Ma S., Ana M., Dani, Angels, Josep C.,Laura, Pilarín i jo mateixa.
Salutacions, amb els millors desitjos de bones traces i ben dretes

17 de maig 2005

Piada Punta Suelza 2973m - 15/05/2005

Enviat per Xavi D.

Participants: Xavi i David
Desnivell 800m
Estat de la neu: Del cim al llac fastigosa. Del llac al cotxe fantastica
Dissabte despres de tornar a la platja em truquen per veure si m'animo a fer una sortideta. Hi ha el partit del barça pero que coi, ja el veurem per la tele a Parzan. Despres del partit enfilem l'infernal pista cap a Ordiceto fins a uns 200m.
L'endema sortim amb esquís als peus (quin luxe al mes de maig), enfilem fins al llac on ens hem de descalçar els esquis 10 minuts. Flanqueig per sota l'espero on trobem la canal d'acces al coll. Pugem fins el coll enmig d'un allau. 50 metros abans ens desclacem els esquís. fem l'aresta fins al cim. El descens de la preciosa pala (semblant a la del estargne) el fem com podem, la neu es trenca per tot arreu. A l'arribar al llac trobem una congesta que ens permet arribar esquiant fins al cotxe amb una neu primavera excelent
Llastima de la meteo que no ens va deixar veure res

Piada Gran Paradiso 4061m i Tresenta 3609m - 14 a 16/05/2005

Enviat per pasdeguia.
Refugi: Vittorio Emanuelle
Zona: Parc Nacional del Gran Paradiso, Vall d'Aosta (Alps Italians)
Participants: Miquel, Manel B., Joan Manel, Joan B. i Ricard
Desnivell Ascens i descens: 2900m
Estat de la neu: Primavera gelada al Paradiso, polç humida al Tresenta.
Dissabte 14 de maig: (Pujada al refugi Vittorio Emanuelle 770m dedesnivell, 2'30h ) Trobada a l'aeroport de Barcelona, ens dirigim en avió a Ginebra, això de fer km en cotxe cansa i ens firem un luxe deprimavera. A Ginebra lloguem un cotxe monovolum i ens dirigim cap a la Vall d'Aosta passant per Chamonix i el Túnel del Montblanc. Plou i esperem que la cota de neu se situi prou baixa com per no mullar-nos. Un cop a Pont, punt on deixem el cotxe a 1950m, ens trobem amb la secció femenina de l'expedició cegesquí: Cris, Ingrid i Adriana.
Uncop carregada la motxilla i disposats a caminar fins el refugi, deixa de ploure. Felicitats doncs a l'organitzador pel detall. Després de 2'30h arribem al refugi, cota de neu 2500m però només en trepitgem una mica, ja que el camí va per la solana. Finalment al refugi fa sol i podem gaudir de la terrassa. El refugi està prou ple, cosa que no impedeix que ens preparin una bona lassagna per sopar.
Diumenge 15 de maig: (Ascensió al Gran Paradiso 1330m de desnivell, 4'30h de pujada i 1h de baixada) Ens llevem a les 4'15h per esmorzar a les 5h, temps estable, fa fred i el gruix del refugi es dirigeix al Paradiso. Arranquem cap a les 5'20h comença a clarejar i la neu està endurida pel fred de la nit. L'ascensió es fa per terrenys suaus, tret d'algunes rampes més dretes que obliguen a possar ganivetes, aquí el que escriu perd una ganiveta muntanya avall refent uns 100 m de desnivell per recuperar-la, cap ales 10'15h arribem a la rampa final del Gran Paradiso, on ens treiem els esquís, només queda pujar per la cresta fins el cim, amb un petit pas assegurat amb una corda, el cim està coronat per una verge (bastant lletja per cert).
Sembla que tothom vol accedir al cim, així que hem de fer virgueries per poder passar tots plegats amunt i avall. El temps és assoleiat, i fred, tant que la neu no s'ha transformat i encara resta endurida durant tot el descens. Ens trobema l'expedició femenina al peu del cim que estan a punt per atacar-lo, nosaltres tirem avall i amb un ràpid descens arribem al refugi a les 11'45h...birres...i tarda tediosa prenent el sol fent temps per sopar a les 7.
El refugi es va buidant i només quedem unes 15 persones en total.
Dilluns 16 de maig: (Ascens al Pico tresenta i descens fins el cotxe,900m ascens i 1650 de baixada, fins el cim 3'30h) Ens llevem per esmorzar a les 5h, som pocs esmorzant, està núvol i ha nevat una mica, preparem el material per fer un niu i no haver de passar pel refugi tornant. Sortim a les 6h, l'ascens és suau fins a la cota 3200, a partir d'aquí hi ha una rampa força dreta, està força núvol i emboirat, neva però no fa massa fred. Arribem al cim a les 9'30h, amb força boira que va i torna.
Iniciem el descens per neu polç humida amb poca visibilitat, ara neva més fort, recollim el material deixata mig camí i aprofitem les darreres pales de neu fins a la cota 2500, on ens treiem els esquís i reseguim el camí de baixada del refugi fins al cotxe. Arribem a Pont a les 11'45h, per sort ha deixat de ploure durant tot el descens. Després d'un bon àpat a Pont, retornem a Ginebra per agafar l'avió.
Per a alguns de nosaltres ha estat la darrera de la temporada amb una bona esquiada.
Pasdeguia

Piada del Pic Lustou 3023m - 14 i 15/05/2005

Enviat per David T.

El Pic de Lustou és un cim de 3.023 metres situat prop de la Vall de Rioumajou (França). Degut a que és un cim aïllat de la resta de 3.000s dels Pirineus, és poc freqüentat pels esquiadors i muntanyencs.

Dissabte al mig dia, varem prendre direcció cap a les valls de Rioumajou. Arribats a les 19h, varem posar-nos a sopar a unes taules de picnic tot regant l’àpat amb collita del 2003 de Nuviana (Bodegues de Manel Castelllo) a la cruïlla on hi ha les granges de Fredançon (1.400 metres) i on la Vall de Rioumajou es divideix en la vall de Peguera. A les 22h, ens posem a bivaquejar sota la llum dels estels al costat d’una cabana lliure amb possibilitat d’aixopluc (per si de cas...).

L’endemà, ens llevem a quarts de 5 amb l’esperança de trobar la millor neu i sortim a les fosques per una pista en direcció sud-est per la Vall de Peguera. Al cap d’una hora, prenem un corriol a l’esquerra just al costat d’un torrent. A poc a poc, anem pujant per una vall estreta en direcció nord-est. Malauradament, veiem que la neu continua lluny de nosaltres (2.200 metres aprox). Amb les primeres llums del matí, veiem que em perdut el camí correcte i hem de creuar el riu a l’altre costat amb mes o menys sort....(alguns suquem).

A 1700 metres d’alçada, trobem un enorme allau que ha destrossat un bosc i ha deixat un tallafoc natural (paraules de la Pili). Tot seguit, girem a la dreta en direcció est i al poc temps trobem una cabana de pastor (bo saber-ho per si plou). A uns 2200 metres, trobem la neu enyorada. Els esquís i les ganivetes cauen de les nostres motxilles per, al mateix temps, deixar els arbres enrere i trobar-nos amb el cim Lostou davant dels nostres ulls. Després de lliscar en direcció al cim, tombem a l’esquerra per agafar el llom nord-oest del Lostou. A partir d’aquí, continuem pel llom fins que les pendents de neu ens fan desistir de continuar amb esquís i reprenem el llom amb l’artilleria pesada (grampons i piulet). El vent bufa fort però volem continuar fins el cim. Seguidament, prenem la cresta per la banda est que està plena de neu i que sembla més senzilla que agafar-la directament per sobre. Per fi, arribem al cim entre núvols de boira, sol lluent i unes vistes esplèndides dels Pirineus occidentals.

El descens, molt recomanable (dedicatòria al Jaume J.), el vàrem fer just per sota cresta cimera, resseguint una llarga pala de neu dura esquiable per acabar en neu lleugerament primaverenca. Per tal d’arribar com més a baix millor, el descens acaba a les pales que queden més a l’oest (1.900 metres, just on es tomba a l’est a la pujada).

A quarts de tres, el dinar és a punt , i ho celebrem amb un Montesierra, un mica de xoriço, codony i tot el que les nostres motxilles han arrosegat en el que potser és una de les darreres esquiades de la temporada.

Bones traces!

Components: Pili V., Carme S., Carles Ll., Roger Ll., Manel C. i David T.

10 de maig 2005

Piada Pic de Crabioulés 3106m - 08/05/2005

Enviat per Xavi D.

Sortim de la carretera a les 5 del mati. Carretegem uns 45 minuts els esquis fins a trobar neu per calçarse els esquis. Pujada sense gaire historia fins el portal de remuñe. des d'alli val la pena pujar en direcció la forca i un cop guanyada alçada treure pells i lliscar fins el final del llac, perdent menys alçada Pujada fins el coll i descens fins la canal mamy. Hi ha traça oberta i es puja força be. Despres un troç d'aresta on s'ha d'anar en comtpe pq hi ha gel a alguns passos (mes delicats de baixada). Cap a les 11 fem cim. Baixada fins a la bretxa (45 min) i descens per la canal amb neu mes estovada Despres ens calcem esquis i gaudim d'una bona neu fins a la cabana de lliterola. Una mica mes enlla del pla que hi ha ens descalcem els esquis i en 30 minuts arribem al cotxe. Son les 3.30
Xavi i 2 amics de solsona

Piada Dent d'Alba 3120m i Pic Sayó o 2a Maladeta Occidental - 8/05/2005

Enviat per Rosa S.
Sortim a les 6:30 del matí del parking de l'Hospital de Benasc (ara hi ha menys clients i ningú ens ha possat problemes per aparcar allí) mentre la música de la disco del hospital fa una extranya combinació amb el massís dela Maladeta. Ens calcem els esquís als pocs minuts, i guanyem la pleta de Paderna pujant algo més a l'esquerra dels tubs de Paderna, ja que allí la neu es dura i es més còmode pujar per aquesta banda. Agafem l'autovía general que la troup ha treballat en direcció al coll inferior d'Alba, pero cal desviarse avans cap a l'esquerra. Després de descendre un pelet i fer un llarc flanqueig tot lliscant amb les pells, ens situem a la valleta on trobem la canal que puje a la Dent d'Alba. Pujem un bon tram de la canal amb esquís i després amb ells a l'esquena. Des d'elcoll cap a la dreta acabem de pujar la carena rocosa i marcada amb fites fins al cim.
A la baixada aquesta canal es recomanable per a esquiadors bastant bons, ja que la pendent es considerable i hi han rocs als costats. Els altres baixem com bònament podem. Descendem i ens dirigim cap a la canal que porte al coll d'Alba i des d'aquí pujem al pic Sayó o segón Maladeta Occidental, on ens ha sigut de gran utilitat ademés dels grampons també el piolet, ja que hi ha algún pas una mica dret.
En realitat, desde la Dent d'Alba es pot arribar al coll d'Alba directament, flanquejant amb els esquís a l'esquena per la vessant sud, es dir, sense tindre que baixar i tornar a pujar, tal com ens indiquen els amics qu'ens trobem al coll i que venen de la Dent. Al descens de nou tenim un altra bella esquiada de primavera. Un sol esplèndit en uns paratjes que encara que frecuentats, sempre ens copsen per lo alpins i elegants.
La neu es humida pero es deixe treballar, i els descens dels tubs esdevé trepidant.
a vida dels caps de setmana de primavera es un regal pel esquiador de muntanya!
Bones traces i ben dretes, amics, ¡¡ visqueu la primavera!!
M'havia oblidat: hi vam ser Carme S., Nuria, Josep Mª P. i jo mateixa.

9 de maig 2005

Piada Turon de Néouvielle 3035m - 8/05/2005

Enviat per Montse B.
Parc National des Pyrénées

Carles, Lali, Manel, Montse
Desnivell: + 600m (primer dia), + 850/ - 1450m (segon dia).
Horaris: 1h:45min d’ascens (primer dia), 3h:30min d’ascens + 2h:45min de descens (segon dia)

Preciós cap de setmana d’esquí de primavera al cor del Parc National des Pyrénées i envoltats de grans cims i bellíssimes valls (Pic du Midi de Bigorre, Vignemale, Mont Perdut, Cilindre de Marboré, Circ de Gavarnie, etc. ). I a l’horitzó, la nostra estimada Val d’Aran amb el Maubèrme de referència.

Des de Les (Val d’Aran), 2h i 30min en cotxe. Agafem l’autopista fins a Tarbes Oest, seguim cap a Lourdes, Luz St. Sauveur i carretera al Tourmalet. Passat el poble de Barèges, prenem el trencall a l’Ayre de Lisey. Primer esfaltat i després pista forestal, deixem els cotxes a uns 1580m.

Passades les 5 de la tarda, amb els esquís a l’esquena i una insistent caloreta, seguim un tros de pista vall endins fins que ens trobem un camí que talla la ziga-zaga amunt i ens porta ben aviat de nou a la pista ja amb neu per a calçar-nos esquís. Continuem un tram més de pista, fent un parell de viratges més fins que arribem a un primer pla a l’alçada d’una central hidroelèctrica, pugem un xic més i de seguida som el refugi de la Glère (2184m).

Sopem amb prou gana feta, acompanyats de francesos i uns quants bascos, i la parella que porta el refugi molt agradables i hospitalaris. I veiem com poc a poc, primer el cap vespre i després la nit amb el cel ben serè i les estrelles ens conviden a fer el repòs.

A les 5.45h diana, a les 6h esmorzar i uns minuts abans de les 7h ens calcem els esquís, no fa gens de fred, i tenim la mirada posada al trajecte que ens queda per fer. La majoria d’esquiadors surten amb ganivetes, nosaltres sense elles. Ens dirigim cap el Sarrat de Lagues fins a Lac de Mail. En algun moment o altre, el sol s’enfila amb força per damunt de la cresta de la Mourelle, a l’esquerre del Pic de Néouvielle.

Seguim en direcció sud la Coume Estrète fins a Col de Coume Estrète (2767m). Aquesta coma encara és prou gelada i no hi toca el sol fins que no som gairebé dalt del coll. La meitat de la nostra expedició es posa les ganivetes.

Des del coll, ja es gaudeix d’una vista extraordinària. El dia és preciós, serè, tranquil. I tan sols ens queda fer un parell de turonets previs a fer el cim: Turon de Néouvielle (3034m, 10h:15min).

A dalt un xic de ventet ens recorda que cal abrigar-se. Traiem pells, mengem una mica, fem fotografia de cim i unes quantes més de tanta muntanya que ens acompanya, la fem petar entre nosaltres i la gent que amb calma arriba i se’n va del cim.

Passades les 11h ens calcem esquís, ben apunt per gaudir de la baixada, visca!! A dalt la neu encara és un xic dura però val la pena per tal de trobar la millor pala al punt òptim: força dreta pels més principiants, per la Gelera de Maniportet amb una neu primavera ... transformada al punt!!

I seguim el descens cap als Lacs Verts, Lac de la Mourelle i Lac de la Glère, a sobre ens queda el refugi on vam fer nit. I vinga ja ens queda poca neu per esquiar, però ens divertim regatejant i fent esses entre arbres, matolls i rocs fins a trobar la pista per la qual baixarem un tros encara amb esquís. Per últim, ens queda les restes d’una gran allau per esquiar uns quants metres més i ... ohhhh! Esquís de nou a l’esquena, a descordar-se les botes, desabrigar-se i caminar uns 20 minuts fins a retrobar de nou els cotxes.

BONES TRACES DE PRIMAVERA!!

Montse

Piada - Maladeta Occidental 3185m per Paderna - 8/05/2005

Enviat per Pilar V.

Joan, Raimon, Ramon, David i Pili
Desnivell: 1500 aprox.
Horari: 4.45h pujada, 1.30h de baixada (aprox) .
Ascensió molt directe i constant Despres d'una agradable vetllada a casa dels amics Marta i Joaki a Benasc, ens llevem ben aviat doncs aquesta epoca de l'any l'horari no perdona. Arribem a les 4.45 a l'aparcament de Llanos de l'Hospital. La cançó que sona a la radio " What a perfect day" i l'estel errant que esguinça el firmament son el presagi d'una magnífica jornada !! Frontals entre els cotxes d'un aparcament abarrotat …….una ja decadent música de final de festa al Refugi de l’Hospital……….. quina barreja …… nosaltres inciem la ruta vers el nostre objectiu !!!!!!
Ni cinc minuts a peu i ja ens calçem els esquis a la pista, atents …….. doncs aviat cal enfilar amunt, cap a la Pleta de Paderna!

Progressem emmig del bosc. Ens cal trobar el primer tub que ens indicarà que anem pel bon camí! Neu dura, alguns trams ens calen ganivetes per progressar.Pujem entre la Tuqueta Blanca de Paderna a la dreta i el Tuc de Paderna a l'esquerra, cal superar aquest i flanquejar cap a l'esquerre per canviar de vall i enfilar amunt de nou pel torrent d'Alba, en direcció al Coll d'Alba. Contiuem progressant quasi en solitari, davant nostre, pero bastant més amunt, tres esquiadors que deuen anar al pic d'Alba ……….. nosatres ens dirigim més a l'est. Des del coll que separa el Dent de la Maladeta del nostre objectiu, veiem a l'altre vall tot una porcessó de formiguetes que es dirigeixen lentament cap el cim germà de la Maladeta Oriental. Aquí, despres d'un flanqueig, els més alpinistes, es calcen grampons, piolet amunt obrint traça per una rampa amb neu força dura i després una cresteta de les de caminar amb traça ja oberta arriben al cim ! Tot i que fa sòl i no gaire vent al cim fa un fred remarcable, com a l’hivern!
Baixada excel·lent !!!!!!!!! ………………………… i per una ruta gens frequentada (Roseta has estat la nostra inspiració !)Neu un xic crosta la primera pala , pero la resta ………………… ni us ho explico, ………. ha valgut la pena matinar !!!!!!!!!! neu dura canviant a neu primavera (molt transformada i compacte, sorprèn perquè en general no està ni humida, ni pesada, ni tova), neu de la que es deixa, fins arribar a la mateixa pista on hores abans ens hem calçat es esquis !
Només és mig dia ! BONES TRACES
………… encara no s'acaba la temporada!!!!!!!!!

8 de maig 2005

Piada - Pic de la Coma d'Enfer/Anrodat 2729m - 8/05/2005

Eli, Aureli, Manel C., Àlvar, Berta A. i Jaume J.

Dificultat: PD+, S2-S3; 4h de pujada des del Pla de les Peires, 1h de baixada.


Cercàvem el Shangri-La pirínenc... i el cercàvem lluny, a l'Ariège,a les valls solitàries amagades darrera d'Andorra. Concretament a la vall d'Aston, a uns 20km a l'oest d'Ax-Les-Thermes.

Bivac a 1600m, passada la presa de Laparan, 15km més amunt del poble d'Aston.

Al matí, en pocs minuts hem arribat al Pla de les Peires on hi ha un refugi lliure (molt estratègicament situat per fer travessa!), amb llar de foc i altell per a 8 persones. En aquest punt la vall s'obre en tres direccions: a l'est el Pic de Rulhe i la collada de Juclar, davant el Port d'Incles o de Fontargent, i a l'oest el nostre objectiu, la Coma de Varilles.

Hem carregat els esquís a l'esquena prop d'una hora, per terreny molt pla, fins la cota 1.850m, just sota el Pic de Fontargent. Des d'aquí, ja amb esquís als peus, es continua cap a l'oest per una vall molt oberta i assoleiada, envoltats pel Pic de Cabaillère, el de Ransol, i les pales nord que menen del pic d'Anrodat. L'excursió és llarga dons hem de donar tres quarts de volta al pic!

A 2.000m, en el circ sota el portell de la Coma de Varilles cal posar els alces i girar cap al sud, on cauen ombres esquerpes de les parets verticals que ens envolten. Progressivament, per pales dretes, ens decantem cap a l'est, fent-li la volta al Anrodat, en direcció a una canal ample (la de més a l'esquerra). Als 2600m, a pocs metres del coll, faltava la neu i hem prosseguit a peu per un tarteram descompost i relliscós. Al coll ens ha abocat a Andorra (pelada, pelada!), i hem continuat grimpant sense problemes per aquest vesant fins al cim.

Des del cim es pot baixar cap la Vall d'Incles i remuntar altre cop cap al nord per la collada de Juclar, però no amb el bat de sol que cau!.

Hem tornat pel camí de pujada amb excelent neu dura-primavera durant uns 600m. Després més "xopi-xopi", però ha calgut caminar menys que a la pujada.



Satisfets i amb ganes de tornar-hi el proper hivern: té molt bona pinta el Pic de Rulhe (2.789m), amb un itinerari que s'intueix entretingut en la seva part alta... i també moltes possibilitats per a travesses des d'Andorra o el proper Plateau de Beille, amb les cabanes de Peires, Rulhe, i una que no surt al mapa, a l'estany de Mirabail...

Bones traces!!!

6 de maig 2005

Piada - Tuc de Molières 3010m - Val d'Aran - 6/04/2005

Enviat per Carles Ll.

Inici: boca sud del tunel de Vielha (1600m)
Descens per la Vall del Riu Nere fins 1350m aprox.
Desnivell: + 1400 / -1650m
Horaris: 4h30 l'ascens / 2h el descens
Esquiadors: Juanlu, Isaac, Ricard, Carles x2 + Boira i Bitxo.
Temps variable, núvols d'evolució que encapoten cims. Ens quedem sense veure les Maladetes.

La neu no apareix de forma continua que un cop superada la primera cascada, sortint ja del bosc. Optem per superar el circ sota el refugi per la banda sud, costat Feixant, ja que la ruta habitual per la solana no ofereix continuitat de neu en un parell de punts. Neu molt transformada en aquest tram, s'ha de fer d'hora, sobretot si es vol baixar per aquesta banda. A partir del refugi la neu aguanta millor, ja que la base sembla més compacte i la calor minva. Passat el coll, poc gruix de neu i molta pedra fins el cim que es fa amb esquís.

Tant la vall d'Escaleta com la de Nere tenen millor orientació, i presenten 10cms de neu nova sobre base regelada força dura. La primera meitat del descens es doncs excelent, amb una neu pols, pols, pols. Un cop al fons de barranc, ja abans del llac, la neu esdeve primavera i fonda sobtadament. Moltes restes d'allaus en la zona de Horno, però s'arriba practicament sense treure esquis fins la pista forestal. La meitat de la pista encara te neu, pero a fora els prats estan ja pelats, almenys a la solana. Caminen només 15 min fins als cotxes aparcats a la curva de la carretera.

No hem trobat neu crosta en cap moment, però la primavera esta ja avançada pel que fa a la neu. No esta fent gens de fred (per ara) i això es nota. A la Vall d'Aran les solanes estan molt pelades i només apareix neu per sobre 2000m aprox. En orientacions nord la neu sembla estar molt i molt bé, però només en cotes altes. Es esquiable potser a partir de 1500 aprox. Pel que hem vist de les maladetes, les pales de descens de l'Aneto a Aigualluts tenen molt poca neu, afloren mols i molts rocs vist la epoca de l'any que som. Falta veure si ara torna a nevar tal i com diuen!

Ah, impresionants les gosses del Juanlu, com a mínim han fet el doble de desnivell que nosaltres, i ens anaven esperant! La baixada a l'esprint!

Fins aviat, bones esquiades.

5 de maig 2005

Sortim aquest finde, Shangri-La?

Enviat per Manel C.

Hola!

Com molts ja sabeu, aquest cap de setmana necessito sortir, la neu es fon, es questió de moments, però cal que us espavileu fent-me arribar propostes d' esqui de muntanya, si no caure en un depressío que no hi haura psicolègs, ni ningú - nomès esquiadors de muntanya - que em pugui treure. Estic deprimit, "em vaig a suicidar" - diria el Nil dels Young Ones, serie mitica de la BBC per TV3 - o a fer-me un "cubell de mongetes", potser podria dedicar-me a inflar globos a les Rambles. Bé ...., si no voleu que passi algo gros, envieu-me propostes. He sentit parlar d' un Shangri-la pirinenc.....Si ! Una vall amb neus perpetues, un jardi de l' Eden on es pot esquiar tot l' any, on la gent es manté jove i la vida es eterna, on es conviu en armonia, no hi ha zona verda, ni socavons, ni vpo de 30 metres, ni ave, ni IRPF, no es paga forfait i es viu en plenitut. Hi ha un munt d' escrits que la situen al Himalaia, però potser hi ha una entrada secreta al Pirineu. Bé. No m' enrotllaré, digui com es digui penso sortir a la recerca d' aquest lloc, Shambala, Kalapa, o Shangri-la i esquiaramb una neu pura, una neu perfecta on no cal tenir un bon estil de descensni carving.
Jaume ! Quina seria la neu perfecta ? Vinga, fes d' Arguiñano de les Neus, t' ho estic possant a güevo ! Potser Shangri-la no existeixfisicament i es un estat de la ment, com el mal temps, no existeix. Com podeu veure, estic fatal, si em treieu a passejar em portaré bé. Si no em treieu i va en serio, possaré en marxa el CegEstiu. No se que es pitjor. Bé..., espero propostes. Al final d' aquest mail, teniu info i enllaços on podeu trobar informació de Shangri-la, Shambala, ....penso entretenir-me i trobar un mapa de Shangri-la. si algú sap on poder localitzar l' entrada al Pirineu que m' hofaci saber.Fins aviat,
Manel
SHANGRI-LA EL LLIBRE: SHANGRI-LA, HORIZONTE PERDIDO, James Hilton http://espanol.chinabroadcast.cn/1/2003/12/09/1@1146.htm
Shangri-la, en inglés significa lugar próspero en que reina la paz y la felicidad. En 1933, el novelista británico James Hilton publicó ? HorizontePerdido?? una novela en que cuenta un hermoso episodio en el que, un diplomático británico, junto con sus tres amigos norteamericanos vuelen desde la India hacia la región del Himalaya, la meseta de Qinghai ----Tibet, llamada Techo del mundo por su enorme altitud. Debido a la falta de combustible, se ven obligados a aterrizar en un lugar rodeado de montañas nevadas. Ninguno de ellos sabe donde se encuentran y agotan las municiones y provisiones. Cuando se encuentran en un momento de desesperación, se topan con algunos tibetanos que escavan hierbas medicinales en la montaña. Son rescatados por ellos y alojados en sus casas. Cuando abren los ojos, delantede ellos se abre un lugar fascinante y hermoso que bien podría ser la imagendel paraíso: Cordilleras nevadas rodean una tierra fértil y bella en que vive gente noble y laboriosa bajo un sol esplenderoso y un cielo de un azul impecable. Con la ayuda de estos tibetanos, llegan a su destino, pero cuandoquieren regresar a esta tierra, ya no pueden localizarla. Lo único que recuerdan es que los tibetanos han dicho, refiriéndose a ella, ? Shangri-la?, nombre con que se designa a este lugar a lo largo de la novela.
LA PELICULA: HORIZONTES PERDIDOS
Horizontes perdidos es una de esas películas que quedan en la memoria detodos los cinéfilos. ¿Quién no recuerda el nombre de Shangri-la, la míticaciudad tibetana llena de misterio y atractivo? http://www.bibliopolis.org/visiones/visi0023.htm
La historia muestra las aventuras de Robert Conway, el "hombre de oriente"de la Corona británica en China. Evacuando la ciudad de Baskul en 1935, su avión es secuestrado. En el viaje le acompañan su hermano y otros pasajeros que se ven arrojados esta aventura contra su voluntad. Después de un aterrizaje forzoso, que conduce a la muerte del piloto, son rescatados por una expedición de búsqueda que los conduce a una ciudad perdida en un valledel Himalaya.
Esta ciudad es Shangri-La, que se convertiría en referente delas ciudades míticas para las generaciones posteriores. Conway va descubriendo que su secuestro ha sido planeado porque se espera de él quecumpla una importante misión. Shangri-La fue fundada por el padre Perrault que, gracias al "microclima" existente en el valle, ha visto prolongada suvida por espacio de mas de 200 años. El ya Gran Lama pretende que Conwayasuma su sucesión cuando él fallezca. Shangri-La es la utopía que todos buscamos. Un lugar de paz, donde todosconviven sin discriminación y respetando a los demás como forma básica de entender la vida, y además posee una particularidad muy interesante: la ciudad y el valle, libres de toda contaminación exterior, prolongan la vida. Hombres y mujeres de cien años de edad conservan el aspecto de jóvenes de treinta. La película se realizó en plena ebullición de conflictos en todo el mundo. En Europa se estaba produciendo el auge del nazismo, China seencontraba en guerra y Japón e Italia se rearmaban para una guerra previsible. En ese clima bélico y pre-bélico, Capra exorcizó sus demonio creando la utopía en un remoto y apartado lugar. Este lugar es un refugio que permanece aislado y que tiene poco contacto con la sociedad. Apenas cada año una expedición de sherpas llega a la ciudad para intercambiar productosy traer noticias. La utopía existe, pero es una utopía cerrada en sí misma, sin contaminar, pero sin aportar nada a la humanidad. Se presenta casi como un arca de Noé estática donde se preservará lo que de bueno tiene la sociedad. Es una institución ensimismada que vive bien, pero sin preocuparse excesivamente del resto del mundo. Esta sociedad diferente conlleva en sí misma el abandono del resto de sus congéneres para vivir una vida excelente pero, se diría, muy egoísta. La utopía, pues, se contradice al atribuirse una superioridad moral y ética que posee sin duda, pero marginando todo lo demás. Sin embargo, como toda utopía contiene los arquetipos que lascaracterizan: la bondad, la calidad de vida, el respeto y la paz conviven e interaccionan con los elementos discordantes de esa misma sociedad. Por ejemplo, Margo, una huérfana superviviente de una expedición que vive en laciudad desde cien años atrás, no ha sido capaz de adatarse a esa vida y quiere salir de esa sociedad. Lo conseguirá pero pagará muy caro ese deseo. O el hermano de Conway que, recién llegado, no concibe poder vivir allí porsiempre alejado de su habitual forma de vida. Los demás viajeros aprenderáno recibirán mas de la ciudad y de sus habitantes que lo que les aportaba el mundo exterior por lo que optarán por permanecer en ella. Conway, por fin, encontrará cuál es su destino y obrará en consecuencia.

4 de maig 2005

Piada - Dôme de Neige des Écrins 4015m - 1 i 2/05/2005

Enviat per Luis J.

Todo empezó con una llamada telefónica a mitad de semana: Hay buena previsión de meteo, riesgo 2-3 de aludes, tenemos dos días de fiesta y sitio en el coche ¿A qué esperas para venirte a los Écrins? Dicho y hecho.
Negociar a toda prisa dos días de vacaciones, preparar los trastos y plantarme el sábado en Bellaterra para ser recogido al pasar camino de Francia. El objetivo: hacer un cuatro mil desde la carretera, sin utilizar teleféricos ni remontes mecánicos.
Sábado 30-04: Atravesamos Francia para, unos kms. antes de Briançon, a la altura de Argentière la Bassèe, coger la carretera que va aVallouise, Pelvoux (donde nos damos una buena cena) y, finalmente, Ailefroide. Este año, de poca nieve, la carreterita que sube está abierta, pero aproximadamente a 1.800 m. de altitud, a un km del Parking de Pré de Madame Carle está cortada por el hielo y nos obligaa buscar un sitio para aparcar y a un vivac a pie de coche.
Domingo 01-05: Sobre las 7,30 de la mañana iniciamos el porteo con el armario a cuestas, primero por la carretera helada y luego, dejando a la izquierda el Glacier Noire, superando fatigosamente la muralla rocosa en la que desemboca el Glaciar Blanc por un zigzagueante sendero muy bien trazado. A unos 2.250 m. empieza la nieve, tras dos horas de hacer de mula de carga, ya es hora de empezar a foquear. Hace un calor achicharrante, veintimuchos grados, que nos deja deshidratados. Seguimos remontando el glaciar por la derecha y pasamos al lado del refugio Glacier Blanc (2.542 m.), que está abierto y guardado y presenta buen aspecto. Se sigue el glaciar haciendo un arco hacia el oeste hasta que se divisa el refugio des Écrins (3.170 m.) en lo alto de un promontorio rocoso, unos 80 metrospor encima del plateau glaciar. Remontamos la última cuesta y tras poco más de tres horas foqueando, 5 horas desde el coche, y unos1.400 m. de desnivel nos aposentamos en el refugio. Es domingo y el fin de semana ha estado repleto de franceses, que bajan esquiando después de hacer el Dôme, la Roche Faurio o el Pic deNeige Cordier. En el refu sólo estamos nosotros cinco, otros tres madrileños y cinco franceses que van con su guía. Es un refugio cómodo, con buenas habitaciones y salón, pero que no tiene taquillasy, sobre todo, con un grave problema con el WC: la m... no cae al glaciar sino que se queda pegada en la roca apestando a centenares de metros a la redonda. A pesar de ello, disfrutamos en manga corta de una tarde veraniega, mirando la cima y de una magnífica cena con tabla de quesos y dos porciones de tarta con nata incluidas.
Lunes 02-05: Diana a las 4,30 horas. Tras un pésimo desayuno y un infame café, sobre las 5,30 comenzamos el ataque a la cima ... con una bajada. Hay que esquiar hasta el glaciar y allí poner pieles y cuchillas y remontar el larguísimo plateau hasta el inicio de lo bueno. Todos los españoles vamos al Dôme y todos los francesesa la Roche Faurio. Hace viento y están entrando amenazadores nubes negras. Es un año de escasa nieve y los séracs están al descubierto y muy resquebrajados. En todas partes salen muros de hielo vivo y muchas grietas. Para nuestra suerte, la huella que dejaron el día anterior está bien marcada, y haciendo zetas y largas diagonales vamos evitando las murallas de amenazantes séracs que se empeñan en cortarnos el paso. Así llegamos al farallón de la Barre des Écrins, objetivo real denuestro viaje. De la vertical de la cima baja una especie de corredor, el Itinerario Coolidge, con tramos de 50 grados que, sobre el papel, nos veíamos con ganas de atacar. Palabrería vana. La rimayaestá abierta e, inmediatamente encima, sale un muro de verglass de varios metros que nos hace desistir. Seguimos en una larga diagonal dirección oeste y aprovechamos el único puentecito de nieve para cruzar la rimaya con los esquís y acometer la fuerte y helada pendiente final del Dôme (virgencita que no me caiga en una vueltamaría), a cuya cima llegamos con los esquís puestos, tras tres horasy media y unos mil metros de desnivel positivos.
Descendemos esquiando hasta la Brecha Lory, inicio de la arista de laBarre, vía normal PD +. El viento es muy fuerte y helado, la aristaestá medio tapada por las nubes y sobre la rimaya también hay muro dehielo vivo. Todo esto nos hace dudar, aplaca nuestras ganas, y la prudencia puede con la ilusión y desistimos de conquistar la Barre: hemos paseado las cuerdas, los arneses, tornillos, friends y demás ferralla (incluso crampones y piolet que no usamos) por todos los Écrins para nada, masocas que somos algunos.
El descenso lo iniciamos con nieve dura, buena para girar y buscar elpaso entre las barreras de séracs. A mitad de bajada topamos con restos de aludes, bolos de hielo y grietas que nos dificultan elpaso, pero que negociamos con prudencia. Debajo de la última murallade séracs, se abre una magnífica pala, con una nieve perfecta que incluso nos hace parecer buenos esquiadores.
En el plateau glaciar la nieve es otro cantar, pesada, pegajosa, que nos obliga a remar hasta llegar a los tubos entre los dos refugios. La nieve está pesada y en algún tubo de S4 nos vemos obligados a bajar derrapando (menos mal que no hay nadie que nos mira).
Tras dos horas y pico y 1.750 m. de desnivel de esquiada se acaba la nieve y nos convertimos de nuevo en mulas para portear el armario hasta el coche.Tras adecentarnos en el río iniciamos el regreso. Vano intento, la carretera está cortada los días la borables en Ailefroide por trabajos de reparación y nos vemos "condenados" a beber cerveza, hasta que alas cinco y pico de la tarde nos dejan pasar. Para matar las penas, nos regalamos una opípara cena en una brasserie de Embrun y un vivac en una praderita del Lac de Serre-Ponchon. Resultado: a las dos horas empezó a llover y como los magrebíes, cinco tíos intentando dormir en un coche atestado de trastos. Al final, a la cuatro de la mañana, molidos y con tortícolis, carreteray manta.
Desnivel primer día: + 1.400 m.
Desnivel segundo día: - 80 m., + 1.000 m., – 2.200 m.
Participantes: Luis Javier, André, Javier, Pablo y Tomás.

Piada - Maladeta Occidental '3' 3184m i Muela de Alba 3111m - 30/04 i 1/05/2005

Enviat per Cris A.

dissabte +620m, diumenge +830 / -1.450m.
Eduard, Josep, Sergi C, Cris
Dissabte sortim del pàrquing abarrotat- d'abans de l'Hospital deBenasque amb els esquís a l'esquena. Per poca estona, excepte uns metres d'asfalt alternats, la pista és coberta de blanc des de l'Hospital. Arribant ja al Plan d'Estan, deixem la pista per anar a buscar la valleta de la pleta de Paderna, encara que també es pot pujar abans, agafant-ho més en diagonal. El cim del Paderna ens queda a l'esquerra. Suada espectacular: fa un dia d'estiu i anem carregats com a mules, motxilles a rebentar per acampar a uns 2350m, prop del Forau que marca el mapa i que no aconseguim saber exactament on para.
Excursioneta de tarda fins el coll de Paderna. Veiem la vall de la Renclusa a l'altra banda. L'aresta del Pic de Paderna és neta de neu i s'ha fet tard, així que ens enfilem a un promontori que ens queda a la dreta amb vista excepcional sobre tot el massís de les Maladetes i baixem.
Sopar, a les tendes i nit ventadíssima.
Ens aixequem quan comença a clarejar i sortim a quarts de 7 cap al Collado de Alba, amb la neu prou dura, ja que, en contra de la previsió, a la nit ha baixat força la temperatura. Pugem primer en direcció al Pic d'Alba, per després creuar per un collet cap a l'esquerra (a uns 2800) i anar-nos acostant al circ de l'esquerra de laglacera. Al peu de la canal que porta al coll plantem esquís i amb piolet i grampons seguim amunt, cal anar amb compte perquè hi ha petits desprendiment sde roca. Dalt el vent és fort i ataquem el Pico Mir per l'oest, enllaçant clapes de neu dretes però ben franques.
Baixem altre cop al coll i no ens podem estar d'enfilar-nos a l'altra banda a l'estètica Muela de Alba... quina forma té aquest cim! des d'aquest es podria seguir fins al Diente, però nosaltres ja tirem avall, perquè la neu no espera... Les primeres traces són gustoses, al perdre alçada es va fent més pasta. Arribem a les tendes acalorats, recollim la paradeta i per avall cadascú ambel seu armari... baixada pels tubs de Paderna, seguint els recorreguts dels molts que ja hi ha passat abans... patejadeta fins al cotxe, refrescada al riu i dinar ben merescut a Benasque!
Salut!

3 de maig 2005

Piada - Pic Serrera per Ransol 2913m - 30/04/2005

Enviat per Carles P.

Participants: Sónia, Rémi, Carles
Dia 30/4/5 Hospitalet-près-l'Andorre
Sortim del gîte a les 5:30!!!!, encara tenim 1 hora fins arribar a la vall de Ransol. És de nit i tenim son…Pujem amb el cotxe fins que la neu d'un allau talla la carretera, però estem a prop del final de la pista. Comencem a foquejar seguint la vall pel seu cantó esquerra, direcció NW. Fa fresqueta, i la neu s'ha endurit. Un primer tub ens porta en fàcils llaçades als primers llacs, girem al W i després al NW per enfilar la pujada a l'últim coll. A mitja pujada ens hem de treure els esquís uns 200 m. per falta de neu, però ens els tornem a calçar per atacar els últims metres abans del coll. La vista al coll és magnífica, es veu al S l'Estanyó amb poca neu.. però la pala sud del Serrera ens observa desafiant. El vent bufa fort i la neu s'ha endurit,... no ens ho pensem gaire ganivetes i amunt… voltes maria i… cim!
És un dia radiant, el sol comença a escalfar, el just per gaudir de la baixada, la neu es deixa fer,...
Arribem al cotxe contents, ens tirem a la gespa a prop del riu, solete,..i migdiada !!
Fins la pròxima i bones traçes!
Carles
P.D.: És la meva primera Piada...
Anexe Allotjament:
Informations et réservations : Le Village 09390 L'Hospitalet-près-l'Andorre
Tél. : 05 61 05 23 14
Fax : 05 61 05 23 19
Preu: 13€ (només dormir, hab. de 5)

Piada pic de la Maladeta 3307m - 1/05/2005

Enviat per Rosa S.
Esplèndit día de sòl i neu!
I maxiesquíada de 1.600 mts. Dons sí, també la primavera té els seus encants pel esquiador de muntanya.
Ascensió amb maniga curta i llarc descens amb una neu primavera qu'encaraes deixave gaudir.
Sortim a les 8'30 d'una mica més avall de l'hospital de Benasc (horari inimaginable per al Jaume), allá on hem pogut aparcar el cotxe entre el mogolló d'altres cotxes aparcats. Una ascensió molt o massa coneguda per molts de nosaltres, pero qu'avui esdevindrá una disfrutada.
Es com un plat de la mare que l'hem menjat de sempre, pero que cuan el tornes a menjar després d'algún temps retrobes aquell sabor grat i entranyable.
També ens va resultar més bonic perque ho vam fer variant l'itinerari de pujada i de baixada. Ara us explicaré. Ens vam calçar els esquís al hospital. Després vam intentar anar a buscar els tubs de Paderna, pero la neu s'interrumpíe al cap de poc i tot eren blocs de pedra. Així que vam agafar més endevant una diagonal que puje per la dreta del barranc que porte a la Basurta i et treu algo més amunt, ja a les pendents que pujen a la Renclusa. Des d'aquí pujem, per pales trillades per la multitud, fins qu'estem a nivell del portilló superior, a partir d'aquí deixem l'autovía al Aneto i ens decantem a la dreta per agafar la de la Maladeta. Després la canal de neu profusamen esglaonada per quantitat i varietat de personal qu'avui ha pujat aquest cim, i per fi petjem la roca superior del bell cim de la Maladeta.
El retorn el farem vía tubs de Paderna. Per això, des d'on hem calçat els esquís cal flanquejar ben aviat cap a l'esquerra per anar a buscar la pleta de Paderna. Aquí ja hi ha molta menys gent i gaudim de l'esquiada i el paisatje. Esquíem unes cuantes pales amb una neu primavera en la que es gire bé, el descens prosegueix i prosegueix, ja que el desnivell es gran. I més avall, ¡yuhuuu...!¡els tubs! Seguint les traces arrivem esquiant fins molt a prop de la pista, descalcem i arrivem al hospital de Benasc.
A les 3'15 arribem al cotxe amb l'alegría al cos d'haver gaudit d'un magnific día de sòl i esquí. La pista que du a la Basurta semble ser qu'encara trigará a poderse feren cotxe, encara que mai se sap, amb la xixarrina qu'está fent ara mateix, en aquestos moments qu'escric això hi deuen haver sotit margarides allí per on hi vam passar amb esquís.
Hi vam ser: Josep Mª C. i Rosa.
Salut.
Bones traces i ben dretes també en primavera!

2 de maig 2005

Piada Pic de Ratera 2862m i Tuc de Saboredo 2824m - 30/04 i 1/05/2005

Enviat per Roger Ll.
Després de dormir a Casarihl, agafem els cotxes fins Banhs de Tredós, on carreguem els esquís fins la Cabana d’Aigües Tòrtes, a uns 1800m. Allà ens posem els esquís i anem foquejant pel pendent suau que creua la zona dels llacs, fins que ens enfilem cap al Port de Ratera de Colomers i voltem el cim per atacar-lo per la pala Sud-est.



La neu massa primavera no ens deixa gaudir plenament de la pala del cim. Però un cop girem cap al nord per anar al refugi Saboredo, ens trobem uns descensos suaus amb neu primavera prou bona.
Per la tarda, reposem al sol tot esperant la resta de companys que se’ns afegiran al vespre, i esperant el sopar molt complert que ens oferirà el Julián, el guarda del refugi. Per la nit serem 21 cegesquiadors + 3 esquiadorsfrancesos + el guarda: ja no hi cap ningú més en aquest petit refugi.

L’endemà ens llevem aviat, tot sabent que un grup de 21 esquiadors costa de moure. Creuem el Lac Glaçat i enfilem cap el Coll d’Amitges. És millor camí si en lloc d’arribar al coll, ataquem la pala que queda a la seva dreta. Des d’allà fins al cim sense treure’ns els esquís, excepte els metres finals.

Fem el descens seguint el mateix itinerari fins el Lac Glaçat, però un cop allà ens desviem seguint el curs natural de l’aigua, que ens porta a una canal estreta però que l’estat de la neu permet afrontar sense excessius problemes.
Un cop agrupats al refugi Saboredo, seguim el descens de la vall. Fins alrefugi hem tingut neu primavera que ens ha permès de gaudir dels descensos. A partir del refugi, l’estat de la neu no és tan bo, tot i que no arriba a estar podrida del tot. Ens traiem els esquís al Pònt de Lòcampo, i seguim una estona a peu fins al lloc on els companys que van pujar dissabte al vespre havien deixat els seus cotxes.
DISSABTE: Banhs de Tredós – Tuc de Ratera – Refugi Saboredo
Participants: Carles, Jaume, Berta, Marina, Neus, Sergi X., Pilarín, JoanManel, David T., Aureli i Roger.
Desnivell: +1200 / -700
Neu: dura a primeres hores, però es transforma ràpidament. Esquís a partir de 1800
Dificultat: ** excepte la pala S4 del cim
DIUMENGE: Refugi Saboredo – Tuc de Saboredo – Refugi Saboredo – Pònt de Lòcampo
Participants: Carles, Jaume, Berta, Marina, Neus, Sergi X., Pilarín, JoanManel, David T., Aureli, Sergi B., Ricard, Pili V., Peter, Kristin, Eduardo,Tomàs, Georgina, Santi, Gemma i Roger.
Desnivell: +800 / -1500
Neu: dura a primeres hores, però es transforma ràpidament.
Esquís fins 1700
Dificultat: **. L’estreta canal a la sortida del Lac Glaçat pot ser complicada en funció de l’estat de la neu.