7 de febr. 2005

Piada - Aproximació al Roc de Madres 2469m - 5/02/2005

Enviat per Sergi X.

Desnivell:+750/-840
18 Participants: Jerôme, Belén, Noe, Imma, Pedro, Rodri, Jepi, Elena, Santi, Gemma, Manel, Montse P., Jordi G., Eli, Aureli, Montse Luque, Nuna i Sergi X.
Meteo: Sol radiant, bona temperatura, vent cap a migdia i boira de baixada.

I N’EREN 36 PELLS DE FOCA CAMES AMUNT...

Tot comença a les 5.30h a l’estació de Sant Andreu Arenal on un cop fet el recomte i repartits els cotxes emprenem el camí una hora més tard!

9.15h reagrupament a Prada per fer un mos, després de la clavada que ens foten sortim espitosos cap al Coll de Jau (1.506m) on deixem els cotxes un cop superat algún tram gelat.
Carreguem esquis uns 100m i a les 11.20h ja ens els calcem definitivament. Comencem a foquejar per la pista que ens durà al costat del Refuge du Callau (1.537m) que està tancat. Des d’aquí ens endinsem al bosc seguint la Vall de la Castellana amb orientació S/SW pel costat del riu. Tot i que fem un parell d’intents d’encigalada finalment decidim mirar la ressenya i el camí és clar: seguir la vall. Tirem amunt fins que es comença a obrir i ens va mostrant el que ens espera, neu i més neu.
A les 14.30h la gana apreta i aprofitem uns rocs amb els ultims pins per agafar forces.
Un cop dinats, foquejant una mica se’ns obre al davant el Pla de la Balmeta (2.127m), quin espectacle!! qui més qui menys es posa nerviós tot pensant en la baixada. Envoltats pel Pic de la Roqueta (2.345m), el Roc Negre (2.459m), el Bernat Salvatge (2.423m)...tot de pales farcides de neu pols, el Jepi i el Santi com imnotitzats per una de les canals no tenen més remei que treure’s els esquís i piolet en mà comencen a pujar, quedem que ja ens trobarem més tard. Seguim pujant pels suaus pendents cap al nostre objectiu, el Roc de Madres, que ja tenim clar que no assolirem perquè és massa tard. Comença a bufar vent i a les nostres espatlles la vall es va omplint de boira així que cap a les 16.00h decidim treure les pells i començar el descens enmig d’exclamacions de goig i plaer. Un cop endinssats al bosc de nou se’ns afegeixen els dos posseits per la canal que ens expliquen la seva experiència gairebé orgàsmica.
Seguim baixant esquivant arbres, branques i branquillons tenint cura de no convertir-nos en “Pajaro Carpintero”. La boira ens comença a envaïr i decidim seguir el descens per las pista forestal per on ens toca remar més que a les galeres. Altre cop al refugi du Callau, cinc voluntaris van a buscar els cotxes i la resta baixem per l’única pista de la tancada estació de Ládou que va pel costat d’un vell remuntador que finalment ens porta a la carretera (1.415m) on arribem cap a les 17.30h embolicats plenament per la boira i la nit que ja va caient.

De nou als cotxes i al bar de la clavada de Prada on els que ens voliem quedar i fer alguna cosa
Diumenge decidim no arriscar donat el marró de méteo que es preveu. Hi ha qui ja ha demanat i aprofita per menjar alguna cosa abans de la tornada i els que no ho hem fet encara decidim tancar la jornada amb el recuit de drap del restaurant la Serra de St. Esteve de Guialbes.

Quina neu!! com ho teniu pel 19 i 20 de Febrer?