22 de març 2004

Piada - Baitellance 2604m - 20/03/2004

Enviat per Pilar L.

Berta, Cinta, Jaume, Carles, Manel, Roger, Laia, Núria, Aureli, Daniel i Pilar
Desnivell: +/-800m 2h15 pujada, 1h descens

...quina petita joia discretament amagada just a la boca Nord del túnel de Bielsa...
Dissabte, 9h45: De l'esplanada que hi ha a la part francesa del túnel de Bielsa (de la boca nord del túnel, a la dreta),1803m, sortim foquejant per un camí que passa al costat d'unes parets a on dos escaladors progressen per una cascada de gel de dubtosa consistència. Pugem per la dreta del riu fins que se'ns apareixen un cim amb forma piramidal amb un altre més arrodonit a l'esquerra. Prenem el camí que condueix al coll entre tots dos, però abans d'arribar-hi girem a l'esquerra fins a situar-nos a una gran esplanada. En aquest punt ens demanem quins dels cim que veiem és el nostre objectiu... el dubte es desfà quan la Berta, tota calladeta fins aleshores, ens planta al devant una pàgina web amb fotos que ens marca via cap a un petit port al peu d'un cordal a l'esquerra. Un cop aquí girem a la dreta i arribem a un petit circ al peu del Baitellance.


Nomès queda per pujar la pala final fins al collet previ a la cresta que en condueix a un espectacle corprenedor: elc cims nevats que ens envolten, el massís del Cotiella, Ordesa que s'insinua sense mostrar-se del tot, i tot enfront el desig pel dia següent: els pics de l'Ivonet i el Salcorz, que apareixen atractius en la seva monòtona blancor... Difícil no quedar-se aturat uns segons devant d'una visió similar...

Durant tota la pujada, un temps magnífic que ens permet de gaudir d'un paisatge net i d'una panoràmica fascinant, però... ai!... no es pot dir el mateix de l'estat de la neu, massa abundant i tova...

Els bons esquiadors eviten la dificultat amb salts... els "menys experts" (afluixem l'autocrítica...) no podem fer més que arrebossar-nos en neu i practicar la tècnica de l'avió o la de la croqueta... Amb tot, un cim curt però esplèndid, preludi dels previstos pel diumenge.

Ara nomès queda dirigir-se a l'antiga duana i des d'allà enfilar la vall que ens portarà, en un parell d'hores, al pla a on dormirem, a 2000m, sota un cel totalment estelat després de gaudir de l'escalfor d'una reunió (i ara ja som disset!) al voltant d'una foguera... i de l'inestimable companyia del crianza de Navarra del Daniel, el pacharán del Manel... i el cremat (amb cassola de fang, puchero i Rom Pujol!!) del Jaume !!!

Olé,companys, això és altruïsme!! Paga la pena carregar-se l'esquena com a bèsties pujant 700m nomès per compartir aquests moments !!

Bona setmana ...Deixeu-vos emportar pels somnis de paradisos blancs!

Pilar