25 d’abr. 2018

el vídeo dels dimecres, post nº 2000 de cegesqui: 1-2-3-4...

Divendres vespre pujàvem al Pirineu amb els Ramones al 'Cel obert'... i segurament la cantarella i energia encomanada de l'1-2-3-4 va ser clau en l'èxit de la sortida. Aquí el videoresum, pugeu el volum!


i aquesta és l'entrada nº2000 de cegesquí: piulades, vídeos, propostes,... molt esquí de muntanya! gràcies i felicitats a tots i totes!!!

Bones traces!!!

24 d’abr. 2018

Pic de Russell (intent)

Sortida de cicle 21-22 d'abril del 2018

La manca de places al nou refugi del Cap de Llauset no ens desanima i plantajem la sortida amb pernoctació a la cabana d'Anglos.
Punt de trobada: divendres al refugi de Conangles on sopem i dormim.
Dissabte anem en cotxe fins a l'embassament de Senet a 1.450m. i a les 8h. sortim ben carregats. Una hora més tard a 1.750 m. podem posar-nos els esquís.

Seguim remuntant la bonica vall de Riueno i  cap a les 11h. arribem a la cabana d'Anglos a 2.240 m. que està força deixada i plena de neu i gel que hem de treure amb pales i piolets.

Per completar el dia pugem als cims del cap de Riueno (2.596 m.) i al Cim dels Bous (2.607 m.) A les 17 h. sopem i a les 19.30 h dormim plàcidament.
Diumenge ens llevem d'hora, esmorzem i a les 6 comencem a progresar cap al coll d'Estanyets, estany del Cap de Llauset, coll d'estany Negre...

Neu molt dura, i més dificultats de les previstes  (fins a 10 transicions amb trams de grampons  i piolet) ens devoren l'horari i decidim abortar l'objectiu.
Provablement la ruta que hem seguit (resenya de Modesto al Barravés) no és la més adequada. Caldria haver anet pels colls de Vallibierna i el dels Isards.



Per no tornar amb les mans buides, pugem al cim de l'Estany Negre de 2.785m.

La tornada ens ofereix un bons descensos i tot i que que la neu pasta no ens deixa disfrutar prou, tornem contents i sencers.

Carles S, Eli C, Josep B, Toni C i Cesc D.

23 d’abr. 2018

Creu de Colomèrs 2895m i Crestes Barrades 2970m

Finals d'abril i un paquet de neu esperant-nos al voltant de la Punta Alta. Hem fet un itinerari circular, pels solitari coll de Colieto, amb la vista posada a la vall de Sarradé i descens de tota la vall de Comalesbienes.


Pic de la Creu de Colomèrs 2895m PD+/S3 +1300 -700m

Sortim a les 6h de la presa de Cavallers amb els esquís a l'esquena, el flanqueig del pantà sempre és incòmode... Al Planell de Riumalo ja ens podem calçar els esquís. Després de passar pel refugi Ventosa i Calvell i saludar els guardes, anem cap al cim de la Creu de Colomèrs.

Seguim l'itinerari del Port de Colomèrs fins els estanys de Colieto, des de l'estany inferior 2350m es veu la valleta que mena directa a la cresta de la Creu de Colomèrs, la deixem per al descens, continuem fins a l'estany Tort de Colieto i pugem per l'ampla carena direcció sud-est fins arribar a la coma per sota del cim. Apurem les darreres pales i fem a peu el darrer tram fins a la cresta. El tram final, encara que només té un pas aeri, és delicat PD+.

El descens el fem directament per la coma fins a l'estany de baix de Colieto i seguint la vall fins el refugi Ventosa i Calvell.



Pic de les Crestes Barrades pel port de Colieto 2970m +850m -1300m PD/S3

Des de l'estany Gran de Colieto seguim l'itinerari per pujar fins a l'Estany Gelat de Colieto, algun tram curt dret que segons l'estat de la neu obligarà a posar ganivetes. Des de l'estany Gelat seguim direcció per anar a buscar el coll de Colieto 2807m, bretxa molt marcada entre les crestes Barrades i el pic de Contraig. Segons l'estat de la neu es pot arribar amb els esquís als peus fins el coll, nosaltres fem el darrer tram a peu, per saltar a la vall de Sarradé uns 20m i remuntar cap a l'oest les amples pales (dretes a l'inici) fins el cim de les Crestes Barrades amb els esquís als peus.

El descens cap a l'estany Gelat de Comalesbienes es pot fer amb esquís el primer tram és força dret, com que la neu encara està un xic dura baixem els primers 30m a peu. Descens fantàstic amb neu primavera fins als estanys de Comalesbienes. El tram del barranc de Comalesbienes el fem amb la neu força transformada i pesant. Arribem esquiant fins a la cota 1850m





I al refugi ens hem trobat amb amics i col.legues de traces d'arreu, dels que llegim piulades amb enveja sana i amb els que la fem petar, bevem i dinem plegats, d'allò que sembla carrincló però que per a molts continua vigent: la germanor de la muntanya.

... i la vídeopiulada:


Hi hem estat: Anna M, Carmela F, Jaume J, Jordi L, Manel C i Ricard M

Bones i solellades traces !!

16 d’abr. 2018

Tuc de Lluçà 2778 m (que havia de ser Posets) - 14 i 15 d’abril

Un cop més aquesta temporada, la sortida de cicle no s’acaba fent on estava previst. L’alt risc d’allaus al Pirineu Aragonés i les recomanacions del guarda del refugi ens desaconsellen anar al Posets.
El mateix divendres encara no tenim clara la sortida mentre seguim meteo i esperem la publicació de BPAs. Finalment el més baix nivell de risc a la Vall d’Aran i saber que el refugi de Colomers és obert ens acaben de decidir.


Dissabte 14 d’Abril: Parking Aiguamòg - Refugi Colomers
+650, S2

Després d’aproximadament 1 km de neu discontínua calcem esquís.

La neu està molt humida i força pesada. A poc que pugem veiem que n’hi ha i molta.


Al refugi ens espera un bo i copiós sopar i el privilegi de compartir-lo només amb 7 esquiadors més.
A darrera hora el sol treu el cap en les darreres muntanyes que veiem per la finestra. És el presagi del dia que ens espera demà.

Acabem fent una mica de tertúlia parlant del ioga iyengar i de la teoria de la Rosa sobre els homes que es dutxen en aigua freda ... i a dormir.


Diumenge 15 d’Abril: Refugi Colomers – Tuc de Lluçà – Parking Aiguamòg 
+700, -1360  17kms S2-S3

Tot i que l’esmorzar no està a l’alçada del sopar d’ahir, res ens fa dubtar que avui serà un gran dia d’esquí.
Sortim del refugi en direcció Oest, deixant a la nostra esquerra el llac Major de Colomers. Ens dirigim cap a la vall que porta al Port de Caldes. A cota 2.300 ens decantem cap a l’esquerra (deixem la ruta al Port de Caldes a la dreta) i anem guanyant alçada direcció Sud fins l’última pala que ens porta al cim.

En poc més de dues hores som dalt (quasi se’ns ha fet curt) amb unes vistes impressionants.

En la primera pala la neu és crosta i no es deixa fer massa bé però quan baixem una mica – i ha tocat més el sol – trobem neu primavera que ens permet esquiar força bé.

Sens dubte, un dels dies més radiants d’aquesta temporada!!!

Ben tornada Àngels!
Gràcies Rosa per totes les gestions!

Hi vam anar: Mar S., Alex M., Àngels S., Carles P, Jordi I, Rosa S. i Núria P
Fotos: Carles i Núria