22 de febr. 2018

Monogràfic de descens en neus no tractades 17-18 de febrer

Mirada de pànic. Suor freda. Tremolors...
 
Els esquiadors menys dotats del club cara a la pendent. Bestiar camí de l’escorxador. Càries a la porta del dentista. La parella esperant-te desperta el dia que arribes a les sis del matí torrat...
 
Per rematar-ho, un monitor quadrat com robocop et fa descordar-te la bota, treure’t la talonera o esquiar amb un sol peu. No tens escapatòria, no se t’acudiria portar-li la contrària. Cap avall. Et tires per la pendent de neu dura o sense trepitjar intentant no esberlar-te el cap ni menjar-te cap branca. Encara així acabes fent alguna croqueta o atropellant alguna senyora.
 
Poc s’ho esperaven la vintena llarga d’esquiadors maldestres que el divendres al vespre ens vam trobar Rialp per intentar menjar alguna cosa. La nit ja començava malament, els de la pizzeria ens donaven llargues i no sopàvem fins quarts d’onze.
 
Massa tips i plens de gluten, passem una nit moguda on somniem que veiem allaus, barrejat amb imatges d’alguns dels experts del club amb poca roba. Malsons terribles, però malgrat tot ens llevem animats per atipar-nos fins rebentar esmorzant al bufet lliure de l’hotel. Qualitat exquisida, un pa croustillant i cambreres simpàtiques amb roba sexy. Bé, alguns potser no estàvem desperts del tot, però quan arribem a l’estació d’esquí i veiem els tres robocops que ens esperen totes les alarmes s’activen. Aquests paios ens prendran totes les dones.


 
Passem el matí fent totes les bogeries que els passen pel cap, mentre el temps s'aguanta. Només els falta atiar-nos amb un fuet mentre ens emmanillen i emmordassen, però sobrevivim. I a la tarda com no n'hem tingut prou a algun eixelebrat se li ocorre ficar-nos pel mig del bosc travessant torrents, tanques, salts i carreteres, mentre comença a caure un bon temporal de neu. Un consell, mai us refieu d'un del far west de Catalunya.


Esgotats per tantes emocions, el que no sabem és que encara ens espera la pitjor experiència del cap de setmana: l'spa.
Aigua tèrbola, una piscina de fang on ens rebolquem com porcells, una sauna que t'escalda els pèls dels bessons...
Per nota el jacuzzi, on un cartell diu que màxim 4 i ens fiquem fins 10 del club. He vist postures del Kamasutra menys complicades, confiant que allò que et frega la cama sigui un peu.
Per sopar altre cop bufet lliure, algú del CEG ingereix l'equivalent al seu pes corporal. Amb l’estómac rugint alguns insensats opten per fer un passeig per pair, la gent de seny se'n va al bar a fer una copa i jugar al futbolí, on un nen de 7 anys humilia els jugadors del curs, quins paquets.
L'endemà sol radiant. El vent ha pelat les carenes i a primera hora pica fort, però el robocop de torn no té compassió, i tornem-hi, exercicis inversemblants, pendents impossibles, però sorprenentment tots sobrevivim. Pitjor cara fa la coordinadora del curs, que sembla que encara tingui ressaca del dijous quan ens la creuem. 

Per si no n'hem tingut prou a la tarda tornem a fer boscos. Sembla que alguns han progressat una mica, la gent està molt contenta amb el que ha après i quasi tots notem millora. O això ens sembla, innocents. A l’última baixada del dia, just camí d’agafar els cotxes un accident és a punt d’acabar amb l’expedicionària a l’Himalàia de la secció d’esquí. El que no va aconseguir el ieti és a punt d’aconseguir-ho un de Terrassa. Per sort tot acaba amb una rebolcadeta per la neu. Sembla que quedaven comptes pendents del jacuzzi, però ningú pren mal.

Arribem tots sans i estalvis a casa i aparentment sense conjuntivitis ni hepatitis de l’spa.
Un gran cap de setmana, molt recomanable i una organització perfecta. Spa i bones traces!

21 de febr. 2018

el vídeos dels dimecres... fjellvettreglene

Entre els segons 9' i 11' hi ha una prova irrefutable del que tenim en comú els nordmenns (noruecs) i els cegesquiadors, paraula de Severin Suveren!



El contingut del vídeo, seriós, també es pot llegir aquí en anglès o en la traducció lliure que hem fet a continuació:

Els noruecs posen molt èmfasi en la PREVENCIÓ i tenen el seu propi “Codi de muntanya”. Amb una sola paraula per anomenar-lo, “fjellvettreglene”, el disribueixen molt eficaçment entre els membres de la seva associació de muntanyencs.

fjellvettreglene o el codi de muntanya noruec:

1️⃣ 📝 Planifica la sortida i informa a d’altres on vas.
2️⃣ 💃🏻🕺🏻Adapta l’activitat a habilitats i condicions.
3️⃣ ❄️ Segueix la meteo i els BPAs.
4️⃣ 💨 Estigues preparat per a condicions meteorològiques adverses, fins i tot en excursions curtes.
5️⃣ 🔦 Porta l’equipació adecuada per a tu i per a ajudar a d’altres.
6️⃣ 🗺 Tria rutes segures. Fes bona selecció del terreny.
7️⃣ 📴 Sàpigues sempre on ets (porta mapa, bruixola, GPS,…).
8️⃣ 🔙 Gira cua quan calgui.
9️⃣ 💪 Conserva forces i busca refugi si és necessari.

(versió FEEC aquí)

20 de febr. 2018

Cap de setmana salvat!! - Refugi de l'Illa - Pic de Montmalús, Pic dels Llops, Pic de Pessons i Pic de Ribuls


Feia un mes que teníem previst anar a fer una escapada al nou Refugi de l'Illa..
Les previsions meteorològiques de la darrera setmana no ens ho posaven gens fàcil, tant les previsions del temps com els butlletins d'allaus ens anaven tots a la contra.
Quasi estem a un trist d'abandonar, ..., però, ... Decidim provar. Tot sigui que no puguem...
Així que ja ens veus divendres cap a la Cerdanya, per poder estar a les 9 del matí a Grau Roig, punt de sortida.


Dissabte, 17
+952 / -565, F, S2, +/-10 km.
Pàrquing Cubil de Grau Roig (2114) – Pic de Montmalús (2782) – Les Tortes de Vallcivera – Coll de l'Illa (2543) – Refugi de l'Illa (2488)

Ja, ja, les 9 del matí, un embús dels que ja coneixement a l'entrada del Pas de la Casa endarrereix més d'una hora la sortida.
Abans, però, també ens informem de quina previsió hi ha pel que fa al butlletí d'allaus, ens anima, ja que sembla la tendència és a la baixa, així que, som-hi!!
El cel ben cobert, amb un xim-xim que no se sap si és aigua o és neu.

Ara sí, amb els cotxes aparcats al Cubil, ens enfilem pel circuit senyalitzat de Montmalús fins a la Coma Estremera (no sé què em recorda aquest nom...) fins al coll, observem que el temps aguanta prou i ens animem a arribar a dalt del cim, que no ens deixa veure res.

Fora pells i retornem cap al coll per baixar la pala cap al llac de Montmelús que ens la regalen amb un bon solet.
Un cop al llac anem a buscar el torrent de desguàs del llac per baixar pel bosc fins a Les Tortes de Vallcivera, on tornem a posar a pells.

Ens comença a nevar amb intensitat.
Fins al fons de la vall tot seguin el camí de la GR-11, arribem al Coll de l'Illa (2543) i d'aquí baixem lleugerament fins a l'Estany de l'Illa fins al refugi de l'Illa a 2488, queda amagat sota la presa.


El refugi, gran, amb un bon menjador i molta, molta calor, la dutxa va inclosa amb el preu, i bon sopar, a nosaltres no ens van fer agafar el pac de llençols, tots portaven els nostres, no puc dir, si han canviat o no les normes.

Per mi, l'entrada una mica justa, la zona per guardar els esquis i les botes, petita, només eren 11 al refugi i estava col·lapsat, no vull imaginar amb el refugi ple, falten estenedors per eixugar pells i roba. Tot és millorable. A banda d'aquestes petites coses, en general el refugi em va agradar molt, la terrassa, les vistes que té paga la pena fer una visita.

El cel cobert i nevós del matí passa a una de cel cada vegada més blau i de llums de capvespre...


Diumenge, 18
+709/-1100, F, S2, +/- 12 km.
Refugi l'Illa – Pic dels Llops (2843) – Pic dels Pessons o del Gargantillar (2864) – Pic de Ribuls (2827)

Cel blau, radiant, llum intensa com també el fred i el frisó del vent, que també es va fent intens a vegades

Són encara no dos quarts de nou que ja enfilem cap al Pic dels Llops, la neu una mica dura, alguns ens posem ganivetes, per anar tranquils, la pujada tranquil·la, la pala fins al coll s'adreça una mica però la fem prou bé, el vent comença a molestar en cert moment, però, suportable.

 


Dalt del cim, fotos de rigor, tornem direcció al coll que hem fet i a mitja alçada ens deixem anar per una llarga pala, dreta, amb neu compacta amb una capeta de pols que es deixa lliscar fàcilment, baixem fins a l'Estany de l'Illa per posar pells i enfilar cap a la Portella de Pessons (2779), el vent ens torna a acompanyar un bon tros, a la portella decidim deixar els esquís i pugem fins al cim caminant.



Mentre uns anem baixant cap a la portella, uns quants s'enfilen cap al Pic de Ribuls (2819) amb una escapada.


Baixem per la canal, carreguem esquís fins a la meitat, on hi ha neu continua per calçar-los i gaudir d'una bona baixada fins al Llac de Pessons on ens afegim a les pistes fins al pàrquing de nou.


Queda poca estona de sol, el cel s'està tornant a ennuvolar, els cims s'estan cobrint, està tornant a començar a nevar... aquest diumenge ha estat un miratge...

Un bon miratge, tot el cap de setmana!

Hi vam anar: Jordi R., Jordi P., Jaume R., Pere, Manolo F.,Oriol G., Enric G., Jesús M. I Anna
Fotos també de l'Oriol, Jordi P, Jesus, Enric i Jaume




19 de febr. 2018

Dos cims clàssics a La Cerdanya

17 i 18 de Febrer

Es presentava un cap de setmana de temps incert i un BPA molt canviant segons les zones i el dia. Pugem a la Cerdanya, fem camp base al refugi de La Molina i mirem les possibilitats a la zona. Si el mal temps s'imposa sempre podrem anar a petar a El Brezo i fer un combinat.


17 Febrer Cambredase (2711m) des de estació esquí d'Eina. 

8km 960m+ F S1 

Dissabte aprofitem la finestra del mati per anar cap a Eina i fer el Cambradase pel Serrat de Font Freda i el bosc d'Eina. El primer tram saltant de pista en pista pel bosc i després ja per l'ample llom de la serra fora del domini esquiable de l'estació. Tenim sort, tot i el temps ennuvolat, tenim bona visibilitat fins a cota 2600m desprès, amb boira tancada,  resseguim l'estreta carena fins al cim. Unes ullades de claror ens permeten veure la vall d'Eina però el cercle de Cambredase esta ben tancat. Bon descens amb neu canviant, de ventada a la part alta a molt humida a la part baixa, amb alguns trams xulos pel bosc. Seguim el mateix itinerari de pujada i la part final per les pistes.
Dinar al Gallego de Puigcerdà....sopar a El Brezo... amb les sobretaules: 3h 2300 Kcal  0m+


18 Febrer La Carabassa (2741m) des de el Pla de Campllong 

12km 1020m+ F S1 (S2 en el tram d'esquí senglar a la part baixa del Torrent Bo)

Diumenge arranquem amb un cafè El Brezo on quedem amb en Sergi que s'afegeix a l'activitat d'avui. Anirem a La Carabassa un clàssic de la Cerdanya que no hem fet mai cap de nosaltres. Deixarem la Travessa al Puig de Dórria per un altre dia! Seguim una bona i còmoda traça que s'enfila per l'est travessant el bosc de Meranges cap al Turó dels clots i la ampla carena sudest de La Carabassa. El tram pel bosc molt agradable. Fred. A cotes altes vent fort, la visibilitat encara es prou bona i fem el cim. Renunciem a la circular que volíem fer baixant pel Clot del Torer i fem el descens pel mateix vessant de la pujada. Bona esquiada a la part alta amb suaus pendents, neu dura amb un polsim fins a la entrada del bosc on ja la trobem mes canviant però esquiable. Acabem a La Molina fent un combinat a El Brezo.  Molt contents!



Bones traces!
Berta, Miriam, Carmela, Jordi i Sergi

Monogràfic de tècniques alpines per a l’esquí de muntanya.

La pràctica de l’esquí de muntanya ens porta de vegades a haver de progressar amb piolet i grampons i haver de superar petites dificultats. L’objectiu d’aquest monogràfic és adquirir els coneixements per resoldre les incidències que puguin sorgir en terreny alpí i en especial en glaceres amb seguretat.

Les tècniques  que tractarem son bàsicament defensives, en el sentit de solucionar les situacions imprevistes que podem trobar al fer una travessa amb esquís. Com per exemple baixar canals o ressalts que podem trobar o bé la caiguda en esquerdes quan  anem per glaceres.

Activitats exclusiva per a socis de la secció d’esquí del CEG



Dates: Dijous 1 de març i cap de setmana 10/11 de març.


Formador: Joan Marí tècnic titulat per l’ECAM.
Places limitades. Grups de pràctica reduïts.
Lloc: pernocta al Refugi de la Molina




Material personal necessari:
• Equip habitual d’esquí de muntanya (inclou arva pala i sonda)
• Piolet i grampons
• Arnés
• 2 Bagues per prússic 4-5 mm 2 m. (es pot substituir una per un
bloquejador mecànic)/2 Trossos de cordino d’un metre per fer prússic.
• 2 Bagues per anclatges de 2m (baga plana o cinta cosida)
• I mosquetó seguretat
• 2 mosquetons
• 1 Rapelador (Vuit o placa)
• Cargol de gel (Aquest es imprescindible en terreny alpí o de glacera,
per aquesta ocasió no és obligatori portar-lo)
Material Col•lectiu:
• 2 Cordino 30 m
• Politja autobloquejable (micro traxion)
• Bloquejador (Tibloc)
• Politja
• 2 mosquetons amb seguro
• Cargol de gel



Programa:



Dijous 1 de març: Xerrada teòrica i practica de nusos.



Dissabte 10 de març:  Comprovació equip i Arva, Ancoratges, Ràpel, Pràctiques
d’Arva



Diumenge 11 de març:  Progressió per glaceres, Detenció caiguda en esquerdes,
Sortida del sistema, Auto rescat, Recuperació en esquerdes.
Preu: 60 Euros. Inclou: exclusivament formació.

No s’inclou el material personal, pernoctes, menjar i  despeses de viatge.

El material col.lectiu es coordinarà una vegada tinguem el grup format.
Inscripcions i més informació: http://cegracia.cat/4475-2/

Atenció, aquest no és un monogràfic d’alpinisme. Les tècniques de progressió per terreny mixta, que requereixen assegurament  per superar un obstacle que ens dificulta l’ascensió  son les pròpies de l’alpinisme, així doncs us recomanem que feu un curs d’alpinisme nivell II si us interessa anar per aquest tipus de terreny.